Aquest balanç entre costos i beneficis tenyeix, d'alguna manera, els apunts teòrics sobre canvi global i canvi en els usos del sòl: aspectes conceptuals [19-34] presentats per David Saurí. Una introducció teòrica tan oportunament clara com necessàriament condensada. Saurí emmarca les diverses aportacions del llibre en una perspectiva d'anàlisi de canvi global des de l'aproximació local. Aquest centrament en dinàmiques d'àmbits d'extensió reduïda no és pas fora de lloc atès com s'hi donen, i com arreu del món, fenòmens "que afecten una fracció significativa de qualsevol paràmetre ambiental" [20]. Queda prou explícita, per tant, l'adopció de l'accepció de canvi global com l'acumulació d'impactes ambientals de tota mena.

És en aquest sentit de contemplar la dialèctica entre natura i societat en totes les seves dimensions, inclosa la històrica, així com el sentit acumulatiu abans esmentat, com el treball s'ha arrecerat sota la coberta del programa LUCC (Land Use / Land Cover Change) de recerca ambiental d'abast internacional.

De tot això, Saurí es qüestiona: natura contra història? o bé, història contra natura? "...els canvis en les cobertes i els usos del sòl es poden abordar des d'una perspectiva no d'interacció entre inductors físics d'una banda i inductors humans de l'altra, sinó des d'una perspectiva més relacional, en la qual les cobertes de la superfície terrestre i els usos de què són objecte constitueixen una realitat socioambiental històricament coproduïda per les forces biofísiques i les forces socials" [32, la cursiva de pa]. És una opció que s'adiu plenament amb la millor tradició dels estudis de la geografia. Vegem com es concreta en el cas de l'Alt Empordà.