comarcal». El que ara presentem, La Cerdanya. Recursos econòmics i activitat productiva, en constitueix el volum cinquè, el qual ha estat precedit per les monografies dedicades a les comarques d’Osona, del Tarragonès, del Segrià i de la Segarra.

La publicació d’aquest llibre significa per a la Caixa d’Estalvis de Catalunya una doble satisfacció: haver fet un nou pas en el nostre objectiu de completar una col·lecció d’estudis econòmics que comprengui totes les comarques de Catalunya i poder considerar que en aquest cas l’esforç ha de resultar especialment útil, puix la Cerdanya és una comarca que ha estat força oblidada pel que fa a l’estudi de la seva realitat. Una prova concloent n’és la minsa bibliografia econòmica referida especialment a la comarca que han pogut consultar els autors del llibre. Vet aquí una llacuna que calia emplenar, i més perquè es tracta d’una comarca que ja l’any 1781 – en fa dos-cents – tenia, malgrat que la seva vida fou efímera i que no arribà a assolir els objectius que s’havia fixat, una Societat Econòmica, amb seu a Puigcerdà.

La deficiència bibliogràfica a què ens acabem de referir té una excepció significativa en el llibre que Pau Vila publicà l’any 1926 amb el títol de La Cerdanya. El precedent de l’obra de Pau Vila té un significat que va més enllà de ser un suport bibliogràfic sòlid o una font d’informació precisa. La vida i l’obra de l’il·lustre geògraf català constitueixen un exemple paradigmàtic del que significa la dedicació a una tasca científica com a manifestació d’estima a la pròpia terra i de contribució a la divulgació d’un millor coneixement del país. El fet que a les diverses comarques de Catalunya hom pugui trobar una joventut especialitzada en les distintes disciplines de la ciència com la que en aquest

estudi ha aportat el seu saber i la seva dedicació a conèixer i a fer conèixer més bé el propi país és degut en bona part al camí obert, tant en l’ordre científic com en el de les actituds vitals, per homes com Pau Vila. Aquest any, en què celebrem el centenari del naixement de l’eminent geògraf català, malgrat que no s’ha pogut complir el desig tan estès arreu de Catalunya de fer-ho acompanyats per ell, és un motiu de satisfacció comprovar que el seu esperit es manté viu entre la joventut estudiosa del país, alimentant les ànsies de conèixer més i millor Catalunya.

* * *

La Cerdanya. Recursos econòmics i activitat productiva és el resultat d’un treball col·lectiu en què han intervingut persones procedents de diferents disciplines reunides entorn del Grup d’Estudis de l’Alt Pirineu i de l’Institut d’Estudis Ceretans.

El Grup d’Estudis de l’Alt Pirineu aplega diversos especialistes que treballen sobre les comarques de l’Alt Urgell, la Cerdanya, el Pallars Jussà i l’Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà i la Vall d’Aran, amb l’objectiu de col·laborar en el redreçament d’aquestes contrades pirinenques. L’Institut d’Estudis Ceretans és una entitat que s’ha proposat d’estimular el coneixement de la Cerdanya i de dinamitzar, del punt de vista cultural, la societat ceretana. Per a la realització d’aquest estudi sobre la Cerdanya, ambdues entitats han pogut comptar amb la valuosa col·laboració de Roser Majoral i de Francesc López, professors del Departament de Geografia de la Universitat de Barcelona, que s’han ocupat dels capítols dedicats a l’agricultura i al turisme, respectivament, temes en els quals són especialistes.