D’altra banda, convé tenir present que no s’ha esvaït, ni de bon tros, la possibilitat d’obtenir una major riquesa a partir de la resta dels sectors productius de la comarca. Hi ha encara un potencial econòmic no desenvolupat que cal aprofitar. Abans hem fet referència a algunes de les reformes que permetrien que el sector primari hi adquirís una dinàmica més positiva. Però les possibilitats d’un futur millor també es troben en altres sectors. Es evident que la Cerdanya no té les condicions idònies perquè s’hi enceti un fort procés d’industrialització. Ara, també és ben cert que la comarca pot acollir una activitat industrial més important que l’actual. La transformació dels productes primaris de la comarca, com ho són la fusta i la llet, i totes aquelles activitats de la industria lleugera en què els costos de transport no signifiquen cap variable determinant són possibilitats a les quals no es pot renunciar.

Cercar fórmules perquè aquest millor aprofitament de les potencialitats econòmiques sigui possible és un repte que la Cerdanya ha d’afrontar en el seu futur immediat. Caldrà començar, doncs, a impulsar-hi decididament totes aquelles formes alternatives de producció que hi puguin consolidar una estructura productiva més diversificada. En aquest sentit, el foment del

cooperativisme a la comarca podria ser un dels camins, molt poc fressat fins ara, per on es podria avançar decisivament en el canvi i en la consolidació de l’estructura econòmica comarcal.

Sigui com vulgui, una cosa es important i desitjable de debò: que la Cerdanya, que ha fet un paper tan decisiu en la configuració històrica de la identitat nacional del poble català, i els seus homes, a qui escau tan bé la definició que Vicens Vives feia dels catalans de muntanya com a «homes laboriosos, constructius, reposats, previsors i capaços de trobar fórmules adients per al normal desenvolupament de les relacions públiques i privades», puguin disposar dels mitjans idonis per a manifestar i desenvolupar el seu potencial creador.

Per a acabar, no em resta sinó desitjar que la publicació d’aquest estudi, que la Caixa d’Estalvis de Catalunya té la satisfacció d’oferir a tot el país però d’una manera molt especial als habitants de la Cerdanya, contribueixi d’alguna manera a trobar els elements que permetran desenvolupar al màxim les possibilitats de la comarca i, fet i fet, a eixamplar i a enriquir la seva perspectiva de futur. [Dr. Joan Bilbao i Bergés; director general de la Caixa d’Estalvis de Catalunya]