Per si l’establiment de la frontera amb l’Estat francès no hagués estat una agressió prou grossa contra la unitat territorial de la Cerdanya, l’any 1833 s’aprovà la divisió provincial, que adscrivia a la província de Lleida una meitat de la part que havia restat en territori del Principat i a la de Girona l’altra meitat.

Es gratificador de comprovar, però, que totes aquestes circumstancies adverses no han estat prou poderoses perquè s’hagi produït a la Cerdanya la pèrdua de la consciència comarcal i del sentiment col·lectiu de pertànyer a una realitat territorial diferenciada. Tant de bo que aquest estudi comarcal que presentem, tot i que el seu àmbit se circumscriu, per raons d’homogeneïtat amb els altres estudis de la col·lecció «Catalunya comarcal», a la part de la Cerdanya que resta sota la jurisdicció de l’Estat espanyol, contribueixi a la consolidació d’aquest sentiment, el qual ja s’ha mostrat força viu tot al llarg de la història, en resistir a unes circumstàncies tan adverses com les exposades.

Llegint el capítol dedicat a la població, es pot comprovar que la Cerdanya, si bé no ha participat en el procés de creixement demogràfic del conjunt de Catalunya, no ha estat pas una de les comarques en què s’hagi produït una autèntica davallada dels efectius de població, tal com ha succeït en altres comarques no industrialitzades del país. La Cerdanya ha mantingut pràcticament tot al llarg de! segle un volum de població oscil·lant entre 11.000 i 12.000 habitants, i aquests darrers anys s’ha atansat a 13.000, gràcies a un petit però constant creixement demogràfic.

Del punt de vista de la concentració de la població, és remarcable el cas de la vila de Puigcerdà, la qual aquests darrers trenta anys ha experimentat un fort creixement i aplega pràcticament el 50% de la població comarcal. Per damunt de 1.000 habitants hi ha dos municipis més, Bellver de Cerdanya i Alp, ambdós amb una població estabilitzada. Els altres municipis de la comarca amb una certa entitat demogràfica són Llívia i Montellà de Cadí. Tots cinc apleguen el 82% del total de la població comarcal. L’altre 18%, unes 2.300 persones, es troben repartides en onze municipis més.

Que a la Cerdanya s’hagin mantingut un cert creixement demogràfic, una piràmide d’edats no regressiva, un creixement vegetatiu regular i unes migracions internes i externes força compensades, mentre en altres comarques del Pirineu es produïa una pèrdua espectacular dels efectius de població és un bon indicador del fet que ha sabut conservar una dinàmica que li ha permès de sostenir un nivell més alt d’activitat que altres comarques de la Catalunya no industrialitzada, com també del fet que hi ha hagut un cert procés de readaptació constant de l’activitat productiva a fi d’aconseguir mantenir-la en un nivell suficient, el qual al seu torn ha possibilitat, en certa mesura, als cerdans de romandre a la comarca.

És clar que això no s’ha pas produït gràcies a la riquesa: a la creació de llocs de treball que hagi generat el sector industrial. Com es veu tot al llarg del llibre, la industria cerdana no solament no ha estat capaç d’eixamplar la seva presència a la comarca, sinó que àdhuc no ha pogut mantenir les empreses industrials més importants, com ho havien estat la fàbrica de llet condensada o la fàbrica de magnetòfons, ambdues situades a Puigcerdà i que a hores d’ara són tancades.