La Cerdanya és la comarca catalana de muntanya que ofereix un nombre més elevat de places hoteleres, àdhuc per sobre de la Vall d’Aran, tot i que, lògicament, les xifres no són comparables amb les de les comarques turístiques de la costa. L’estudi també constata el fet que a la Cerdanya s’ha produït un estancament notori de l’oferta de places hoteleres, a causa en part a les dificultats empresarials que el sector hoteler travessa arreu del país, però també als canvis esdevinguts en la demanda a favor dels càmpings i els apartaments. Aquests darrers anys ha estat notable la proliferació d’apartaments i d’urbanitzacions als nuclis de tradició turística de la comarca. Les noves construccions, tot i que han respectat molt més el paisatge que no pas les de moltes zones costaneres del país, han canviat notòriament la imatge dels pobles cerdans.

El desenvolupament del sector turístic a la Cerdanya ha impulsat, tal com pertocava, altres sectors productius de la comarca. Així, a part l’increment de demanda que significa per a l’activitat comercial, cal destacar el notable creixement adquirit per la construcció, la qual ocupa una part considerable de la població activa comarcal.

Sembla evident que la mateixa dinàmica de desenvolupament de la Cerdanya planteja cada cop més problemes, com es ara la conservació del medi i del paisatge, l’aprofitament equilibrat dels recursos naturals (la neu, els boscos, etc.) o la utilització alternativa del territori (les residències turístiques, l’agricultura, els equipaments, la indústria, etc.). La resolució de totes aquestes qüestions exigeix una planificació territorial que faci compatible el desenvolupament turístic amb la resta de les activitats productives tradicionals a la comarca, i fins amb les que s’hi puguin

desenvolupar en endavant. Cal no oblidar, però, que l’ordenació d’un territori no actua tan sols en el sentit de fer més compatibles les diferents activitats que s’hi despleguen, sinó que en certa manera duu implícita una opció de creixement. Cal tenir present també la necessitat que el debat sobre l’ordenació territorial es plantegi en unes coordenades dins les quals el desenvolupament harmònic de cadascuna de les comarques sigui compatible amb l’equilibri general de Catalunya. Sembla clar que aquest no es podrà assolir a partir de l’intent d’homogeneïtzar l’activitat productiva de cadascuna d’elles, sinó que més aviat s’aconseguirà mitjançant l’aprofitament exhaustiu de la potencialitat econòmica de totes i un grau més alt d’especialització productiva en aquelles activitats per a les quals cada comarca sigui més ben dotada.

Es tracta, al capdavall, de treballar amb vista a obtenir per a Catalunya un desenvolupament globalment harmònic, que permeti que tothom qui vulgui romandre a la pròpia comarca no se n’hagi d’anar per falta de suport a iniciatives tendents a l’aprofitament integral dels seus recursos i per manca de les infraestructures bàsiques necessàries per a impulsar-les.

En la nostra opinió, l’objectiu bàsic d’aconseguir per a la Cerdanya una estabilitat econòmica a llarg termini aconsella d’anar cap a un model de creixement més equilibrat i que sigui coherent amb la configuració tradicional de la comarca, un model en què, al costat del desenvolupament del sector turístic – a hores d’ara es difícil d’imaginar la supervivència econòmica de la Cerdanya sense un sector turístic fort –, també es potenciï la incidència econòmica dels altres sectors productius, amb la qual cosa es reduiran els riscos d’una especialització turística excessiva.