El país, en sentit tant natural com cultural, ambiental i econòmic, aquesta és una de les claus de volta de la tasca de Bartomeu Barceló que cal evocar, la regió balear, el nostre «lloc». El tòpic de la inexistència de les Balears com a comunitat humana, com a interès comú, queda prou afeblit amb les seves aportacions, malgrat que, en algun dels seus primitius treballs, hagi fet afirmacions tan radicals com «lo balear no existeix com a determinatiu de la vida de les illes». Un país no té per què ser ni continu, ni homogeni, ni ser percebut com a tal pels seus actuals habitants. La conjunció de medi físic i biològic, història, societat i economia, genera ens reals. Afegiu turisme i la «illeitat» (aquest suggestiu concepte creat per Barceló) i alguna cosa es congria. Ens sembla que el nostre homenatjat ha deixat clar en la seva trajectòria la percepció que les Balears són un país, discontinu, heterogeni i amb una consciència potser feble, però un país, concretament un dels Països Catalans.

No era tasca fàcil ordenar les més de cinquanta aportacions que conformen aquest volum d’homenatge a Bartomeu Barceló i els seus (també més de cinquanta) anys de dedicació a la geografia de les Illes Balears. La seva personalitat i la seva obra han influït, com ja hem assenyalat, sobre moltes persones i sobre molts camps del saber, per la qual cosa, com era d’esperar, els materials arreplegats també són de procedència científica diversa. Per tal d’ordenar-los, finalment, ens hem decidit per agrupar els materials en quatre grans blocs: el primer inclou les col·laboracions que parlen,

directament, de l’homenatjat, mentre que, als tres següents, s’hi concentren diferents «mirades del món».

[El nombre i, no caldria dir-ho, la qualitat dels treballs d’homenatge signats per socis i sòcies de la SCG, de la qual Barceló és soci honorari, és prou significatiu. Tot seguit fem relació dels treballs que van aportar, classificats en els apartats als quals van anar a raure per decisió dels curadors:

I. Sobre l’homenatjat:

O. Rullan: “Bartomeu Barceló i la geografia de les Illes Balears”, 39-52.
Vilà- Valentí , J.: “La importància d’una decisió del nostre homenatjat”, 79-86.

II. Mirant el món a través del passat:

Cerarols, R. i M.D. Garcia: “La narrativa viatgera espanyola escrita per dones: intepretant les seves geografies imaginàries sobre el Marroc colonial (1900-1936)”, 109-124.
Oliveras, J.: “La introducció dels qüestionaris en la geografia moderna catalana”, 241-260.
Ortega, N.: “Visiones geográficas de la caracterización regional de España”, 261-278.
Rosselló, V.M.: “Cartes de navegar medievals. Puntualitzacions i aportacions noves”, 295-310.
Vidal, T.: “Notícia del primer atles catalanobalear: L’Atles de les costes de Catalunya i de les Balears de Charles Pène (1680)”, 311-324.