Per un altre costat, uns orígens familiars que li han permès una cultura gens mossona i unes formes i actituds davant la vida poc habituals entre els professors de la seva generació. Per això mateix, una de les característiques més destacades del seu caràcter és la noblesa com a mestre i com a persona: ha facilitat tota la informació de què disposava, ha restat als antípodes d’un mestre que amaga informació als deixebles... De fet, com feien els bons catedràtics d’antuvi, Barceló ha funcionat amb una molt tènue frontera entre l’acadèmia i la societat: assistia als esdeveniments socials, polemitzava, organitzava viatges, excursions i, fins i tot, matances (de porcs).

A més, Barceló ens va ensenyar a descobrir i valorar petits aspectes de la vida que sempre li agrairem: la sensibilitat pel paisatge, pels llibres, per l’edició (fundà l’editorial Daedalus el 1963), pel patrimoni documental i bibliogràfic, pel patrimoni arquitectònic, per la llengua catalana i, destacadament, per la cuina, per la bona cuina. Això darrer mereixeria un capítol monogràfic. Gràcies a en Tomeu, entre altres delicadeses, hem conegut alguns dels millors vins, dels millors foies i, sobretot, els quartos embetumats de xocolata de Cas Nét.

La capacitat de feina de Bartomeu Barceló sempre ens esbalaí per dos motius sovint confrontats: era refinat i feia via, molta via a fer les feines, li retia. Basta repassar la quantitat de coses que ha arribat a fer: professor de Monti-sion, de Sant Francesc i de la Universitat, membre de la comissió gestora «fundadora» de la UIB, director de Departament de Geografia, degà de Filosofia i

Lletres, vicerector d’Investigació, coorganitzador del Congrés de Cultura Catalana, director del Boletín de la Cámara Oficial de Comercio y Navegación (BCOCIN), editor, redactor de nombrosos articles de premsa a Baleares, El Correo Catalán i La Vanguardia, entre d’altres, i organitzador d’un caramull de congressos i seminaris. Una activitat que ha quedat perfectament reflectida en les més de 30 entrevistes que, des del 1958, li han fet a premsa i televisió.

Bartomeu Barceló, durant la seva vida universitària, va ser un professor que creia en la feina que feia i, a més, hi creia amb passió. Va ser un mestre dels que ja no s’estilen. Sense aquesta fe, aquest coratge i aquest entusiasme, no sabem si el Departament de Geografia hauria arribat mai a aixecar les ales com no ho feren altres branques científiques que, en aquell big bang del naixement de la nostra Universitat, es trobaven en una posició similar a la de la geografia.

Durant la dècada dels anys setanta i vuitanta, quan impulsada, entre d’altres, per Barceló naixia la UIB, el nostre homenatjat es declarava partidari del materialisme històric -sempre s’enorgulli dels deixebles que havien triat opcions valentes tant per a la docència com per a la investigació- i defensor del «país» tant en el seu vessant natural com en el cultural, no podia ser d’altra manera si qui defensava el país es proclamava geògraf. Qui sap si una part del pòsit ideològic de l’actual departament de ciències de la Terra prové, tot plegat, d’aquest primitiu ADN.