Un canvi que enceta un nou escenari farcit d’incògnites, amenaces i algunes, potser massa poques, esperances. Un canvi per al qual es reescriu la història i que ens retorna a escenaris de febleses i amenaces que pensàvem –il·lusos de nosaltres– ja superats. Un nou i alhora vell escenari, ja conegut, de retorn, de reculada. Un escenari al qual se’ns condueix perversament, sense referents més enllà de la vanitat i les posicions covardament defensives. Ara, predicant amb pensament únic, és vol evitar que es torni a anar pels rumbs ètics, pels quals, en algun dels nostres episodis més recents, vàrem circular.

La publicació d’aquest llibre d’homenatge a Bartomeu Barceló i Pons ben segur que no canviarà res d’aquest nou/vell escenari, però potser serà, tot parafrasejant Joan Fuster, «la pedra dins la sabata». Aquest és el millor homenatge que podem fer a en Tomeu. [Joan Mayol, Lleonard Muntaner i Onofre Rullan]