l’error controlat amb mesures angulars corbes, mentre que la topografia en ve a ser una versió reduïda, per a un àmbit molt acotat, amb mesures angulars planes. Però, es preguntava Capdevila, és correcte parlar de geodèsia d’una ciutat? Així és, perquè, en realitat, la ciutat, com qualsevol punt sobre la Terra, participa de xarxes de mesura geodèsica per tal de localitzar-la al món de manera inequívoca mitjançant paral·lels i meridians.

Unes xarxes que es fonamenten en el mètode de triangulació. És per això que el conferenciant va dedicar uns minuts a introduir aquesta metodologia de manera planera a través de la seva petita història des del segle XVII. Com és natural, venia molt a tomb dedicar bona part de la conferència a explicar l’operació de mesura del meridià Dunquerke – Barcelona amb la finalitat d’establir el patró mètric a finals del segle XVIII, ben amanit amb les tribulacions de tot ordre sofertes per Pierre Méchain. De resultes d’aquest mesurament geodèsic, Barcelona va poder disposar d’un posicionament molt acurat de bona hora. Posteriorment, les millores de l’instrumental d’observació i de les capacitats de càlcul van permetre afinar les mesures de la xarxa propera a Barcelona. En aquest àmbit restringit, Capdevila va fer

esment dels treballs dels enginyers militars francesos de 1827, els de Cerdà de 1853, els de Garriga i Roca de 1862, els del Servei Geogràfic de la Mancomunitat i de l’Instituto Geográfico Catastral de 1917, per acabar en els de Vicenç Martorell de 1919-24.

Les xarxes de triangulació geodèsiques de 1r, 2n i 3r ordre estatals formades per l’Instituto Geográfico durant la segona meitat del segle XIX, han estat complementades amb les xarxes locals creades per la Corporació Metropolitana de Barcelona i l’Ajuntament de fa anys, però no han estan mai enllaçades amb les estatals, la qual cosa vol dir que els errors d’unes i altres no han estat compensats. Finalment, el conferenciant es va estendre en l’explicació i la significació de les xarxes d’anivellament i de gravimetria de Barcelona en base a la mesura del geoide, la darrera de les quals no ha estat operativa fins a finals del segle XX.

El desenvolupament de la conferència del professor Jesús Burgueño (Universitat de Lleida) va seguir els apartats enunciats en el títol: "Geòmetres, arquitectes i editors. Cartografiar Barcelona (1750-1850)." Dels geòmetres, que més endavant seran els agrimensors de camins veïnals de mitjan segle XIX, en va repassar els croquis parcel·laris,