i els primers plànols amb punt de vista zenital de Barcelona del segle XVII. Les representacions franceses de finals d’aquest segle ja presenten una trama urbana recognoscible, en una successió que desemboca en el plànol de 1714, efectuat pels mateixos enginyers militars francesos, un veritable "aixecament fidel".

L’aproximació a les normes a seguir en el procés d’abstracció que va de la realitat a la representació i de la sistematització cartogràfica dels aspectes tècnics, va ser el tema proposat per l’historiador de l’art Juan Miguel Muñoz Corbalán (Universitat de Barcelona) per a dirigir la dissertació sobre "Cartografía militar y representación espacial en el siglo XVIII: de la aproximación anecdótica a la normalización profesional". Per tant, tot i la referència constant a exemples extrets de la producció cartogràfica de l’Acadèmia de Matemàtiques de Barcelona, premonició setcentista de l’Acadèmia d’Enginyers militars de Guadalajara, la ponència va tenir un acusat caient generalista. La preferència del conferenciant per a l’anàlisi dels elements icònics complementaris del mapa, de caient més artístic, ho va reforçar a cor què vols. Tot i així, va provar de conduir l’atenció vers la plasmació de la imatge cartogràfica de

Barcelona de finals del segle XVIII. Les etapes del recorregut haurien estat: cap a la racionalització "universal" en la confrontació entre la tècnica i l’art; els mètodes de transcripció i figuració dels territoris i la normalització dels signes convencionals a França i la seva difusió a altres països; la necessitat de l’art en la ciència; el teatre de la guerra i la construcció de la pau; i la manera com els criteris artístics perviuen en la cartografia durant el segle XVIII.

Si la conferència del professor Muñoz Corbalán va tenir molt de valoració artística de la cartografia de Barcelona, la del físic i geògraf Joan Capdevila (Instituto Geográfico Nacional de España), titulada "La geodèsia a Barcelona: protagonistes i treballs", va ser escorada vers la tecnologia. Aquesta conferència va tancar la sessió del matí del dia 19, presentada i menada per M. Carme Montaner. Ben lluny de proporcionar un empatx de fórmules, el conferenciant va saber trobar el to escaient per a iniciar un públic majoritàriament de "lletres" en les beceroles de la geodèsia, de les triangulacions, de la gravimetria i altres temàtiques que, de només sentir-ne el nom, podien atordir-lo sense remei. D’entrada va aclarir com la geodèsia dóna les referències del mapa mitjançant la mesura del planeta de manera precisa i amb