Martí de Provençals va passar tres quarts del mateix. Les revisions de l’amillarament local (1853) i la pressió de l’expansió urbana de Barcelona van provocar l’augment de la contribució territorial del terme, la qual cosa va provocar la protesta immediata dels propietaris bo i al·legant la sobrevaloració del terme. El plànol parcel·lari de comprovació va ser efectuat immediatament per Llorenç Pressas, i encara se’n faria un altre cap a 1870 pel prolífic agrimensor Pedro Moreno Ramírez per iniciativa de l’ajuntament de Sant Martí a 1:1.250 en seixanta fulls. Finalment, el professor Urteaga també va donar notícia dels parcel·laris de Santa Creu d’Olorda, de Vallvidrera i d’Horta.

La Jornada del dia 20 es va obrir amb una taula rodona sobre el tema: "Fons cartogràfics de Barcelona: localització, gestió i usos". Va comptar amb les intervencions de la Sra. Ma. Carme Montaner (Cartoteca de Catalunya, ICC), del Sr. Francisco Segovia (Centro de Historia y Cultura Militar), i del Sr. Xavier Tarraubella (AHCB) moderats pel Sr. Ramon Grau (AHCB), el qual també va tenir cura del bon ordre de tota la sessió matinal.

A manera de qüestionari, el desenvolupament de la taula rodona es va ordenar d’acord amb les preguntes referides a les temàtiques següents: els fons on són i com els tenim; la

problemàtica de la gestió documental; i els usos de la documentació. El temps disponible no va donar per gaire més que per a respondre a la primera qüestió. Segovia es va referir al que queda de documentació cartogràfica militar a Barcelona, després de molts anys d’incúria en la seva conservació, i als treballs actuals d’aplegament, restauració i catalogació. Montaner va insistir en la joventut de l’ICC i de la Cartoteca de Catalunya, per bé que el llegat de la Diputació de Barcelona i el del servei regional de carreteres del MOPU van fornir un fons molt important de cartografia històrica barcelonina. Tarraubella va passar llista dels fons municipals repartits en diversos arxius de la casa: Històric de la Ciutat, Administratiu i els dels districtes. Tots tres van coincidir en la necessitat de posar els catàlegs a disposició dels usuaris a través d’Internet, així com d’una selecció prou àmplia de peces digitalitzades convenientment.

La conferència del professor Salvador Tarragó (ETSECCP, Universitat Politècnica de Catalunya) va versar sobre dues figures cabdals en la producció cartogràfica barcelonina de la segona meitat del segle XIX. Amb el títol "Els aixecaments topogràfics del Pla de Barcelona: Cerdà i Garcia Fària", Tarragó es va estendre llargament sobre la correspondència entre