escales de representació i continguts del mapa en la producció dels enginyers de camins, canals i ports Ildefons Cerdà i Pere Garcia Fària. L’exposició va constituir una lliçó excel·lent sobre generalització cartogràfica i va venir molt a tomb per a descriure sumàriament els plànols topogràfics recuperats a l’arxiu Cerdà i per a repassar, potser més sumàriament, la cartografia del Pla de Clavegueres i Sanejament de Garcia Fària. En el darrer cas, es va abonar en assenyalar les diferències que presenta en relació amb la topografia aixecada per Garriga i Roca, el qual va ser, precisament, el protagonista de la conferència que va tancar la sessió matinal del dia 20.

En efecte, el professor Francesc Nadal (Universitat de Barcelona) s’hi va referir extensament en "Els treballs topogràfics i la planimetria urbana de Garriga i Roca". Nadal va ordenar la seva intervenció en sis apartats per a resseguir, en primer lloc, l’impacte del liberalisme i la reforma urbana en la formació de la cartografia de les ciutats a l’Espanya de mitjans segle XIX. Amb aquesta finalitat va efectuar un repàs de la legislació de 1847 i 1859 que ordenava els aixecaments de plànols detallats de les més grans. Les vicissituds de l’engegada del plànol de Barcelona, la qual no es va concretar fins al 1856 amb la concessió

de la contracta a Garriga i Roca, van constituir el segon apartat de la dissertació. Nadal va aclarir que Garriga va iniciar els treballs el 1857, però que l’any següent els va aturar, atesa la manca de pagament de l’Ajuntament, amb la qual cosa va caldre renegociar les condicions el 1859. No és casual, és clar, la coincidència d’aquesta darrera data amb la de l’aprovació definitiva del Pla d’Eixample i Reforma de la ciutat elaborat per Cerdà.

Un apartat específic de la dissertació va ser dedicada a la biografia professional de l’arquitecte per tal de destacar la seva evolució estilística. Com avançava ratlles amunt, el conjunt dels treballs del plànol de Barcelona efectuats entre 1859 i 1862 van ocupar una part força considerable de la dissertació: la triangulació de base, l’aixecament del relleu, la formació del parcel·lari –els famosos quarterons– amb les plantes dels edificis públics, la reforma urbana i el cas de la Barceloneta, pel tractament singular que va rebre. Les atzaroses circumstàncies que van acompanyar el pagament dels treballs, fins a la seva liquidació completa el 1868, també van ser detallades a gratcient pel conferenciant. A tall de conclusions, Nadal va insistir en la insatisfacció final de Garriga i Roca per la manca de difusió pública de la seva obra. En