Naturalment, l’interès renovat per la planimetria urbana va servir per a delimitar nous àmbits professionals específics en el context de la implantació del liberalisme i en relació amb el procés d’expansió urbana que va aterrar les fortificacions, és a dir, l’àmbit de treball fins aleshores exclusiu dels enginyers militars. La creació de la Brigada Topogràfica del Cos d’Enginyers a Guadalajara, cap els anys trenta del segle XIX, va ser la conseqüència de tot això i va suposar una empenta molt important per a la millora en l’execució dels plànols de les fortificacions i, sobretot, de la ciutat i del seu rodal. Aviat es va crear una delegació de la Brigada a Barcelona amb la finalitat d’enllestir els treballs cartogràfics exigits per les ordenances. Sota el comandament de Manuel Ramon García, la trajectòria biogràfica del qual va ser detallada pel conferenciant, van ser aixecats mapes de gran qualitat a diverses escales tant de la ciutat com del pla de Barcelona fins a 1853. Però van restar inèdits.

La darrera intervenció de la sessió de tarda del dia 19, menada i ordenada pel professor Francesc Nadal, va anar a càrrec del professor Luis Urteaga, (Universitat de Barcelona), qui va parlar sobre la "Planimetría parcelaria municipal del Pla de Barcelona (1845-1871)".

La seva intervenció va servir per a conèixer els aixecaments planimètrics parcel·laris, a escales compreses entre 1:250 i 1:5.000, dels termes municipals de l’àmbit geogràfic de referència. Tot i la seva realització esparsa, tant en el temps com en autoria, no són pas documents excepcionals i singulars, sinó que tots ells van servir per a avaluar la riquesa territorial dels termes i fixar-ne la contribució d’acord amb la nova planta fiscal decretada el 1845. Val a dir que, d’antuvi, el funcionament de la contribució territorial imposada pel nou ministeri d’Hisenda no va preveure cap mena de comprovació cartogràfica de les quotes, però es va admetre a partir de 1849, arran de la presentació de greuges pels pobles i particulars. Amb la creació de la Comissió d’Estadística Provincial, amb la finalitat d’efectuar les comprovacions pertinents, també es va procedir a l’aixecament de plànols parcel·laris de la propietat rústica.

Barcelona suposava, ella sola, un quart de la contribució territorial provincial i, com és de suposar, va suscitar un gran nombre de reclamacions. El Pla Geomètric del terme de Barcelona de Joan Soler i Mestres a 1:5.000 (1851) en va procurar la base de comprovació i també va esdevenir un veritable model d’aixecaments per a altres pobles. A Sant