expectatives generades” (p. 35). Al mateix temps, la justificació reivindica la importància del debat, tot remarcant que no és una discussió localista, com alguns voldrien fer creure, sinó un debat ben viu en diversos països. Bona mostra d’aquesta vitalitat és el resum que es fa de les novetats esdevingudes en matèria d’organització territorial des de la clausura de les Jornades fins al moment de la publicació del llibre.

Entrant ja en les aportacions dels diversos ponents, el volum s’articula en quatre àmbits, que respecten en bona mesura l’ordre que van tenir les intervencions originals. El primer àmbit té un caràcter introductori i es dedica bàsicament a Catalunya. En el segon es fa referència als reptes històrics heretats, en el tercer s’exposen algunes fórmules emergents i en el darrer es parla de les perspectives futures.

Concretament, el primer àmbit porta per títol “L’organització territorial de Catalunya avui”. En ell s’hi presenten tres ponències que serveixen per situar el lector en la problemàtica tractada. Significativament, el títol d’aquest apartat havia estat, en la reunió barcelonina, “La divisió del territori, una eterna assignatura pendent?”, enunciat que amb tota justícia podria exercir de subtítol, ja que resumeix perfectament el contingut de les tres intervencions.

Joan Tort aporta una visió de caràcter teòric, en la qual s’analitzen alguns conceptes claus com ara territori i fronteres. En l’article s’exposen alguns dels principals corrents que han analitzat el tema,. A tall d’exemple destaquem una interessant confrontació entre les idees de Cerdà i les exposades en la Carta d’Atenes. Aquesta introducció serveix de pretext per abordar la problemàtica de l’organització territorial i les repercussions que genera a nivell pràctic. L’autor es pregunta “si no és ja hora de deixar de banda certs discursos sobre identitats que cauen fàcilment en la demagògia i substituir-los per iniciatives que impliquen de debò la possibilitat de corregir problemes i disfuncions reals” (p. 76). Per solucionar aquesta situació Tort aposta en tot moment pel canvi, concloent que “no hi ha raó per pensar que les coses no poden ni han de canviar” (p. 78).

Jesús Burgueño parteix d’una visió més contemporània, que analitza els principals corrents que han existit entorn a l’organització territorial de Catalunya. Inicia la presentació amb el restabliment de la Generalitat per centrar-se, bàsicament, en la VII legislatura (2003 – 2006). L’aportació de Burgueño, però, va més enllà i exposa una aposta concreta pel canvi en el mapa provincial. Una aposta que reapareixerà en la transcripció del debat que clogué