Activitats del curs · Trajectòria històrica · Directori · Publicacions · Miscel·lània : Índex |
Els Llibres dels Socis i de les Sòcies |
Notes · Editors · Any · Autoria · Títols · Aparador |
Manuel de Terán i Lluís Solé Sabarís (dirs): Geografía regional de España. Esplugues de Llobregat: Ariel, 1968; 491 pp. + annex cartogràfic. | Introducció de L. Solé : p. 1 · 2 · 3 · 4 · 5 · 6 · 7 · 8 · 9 |
L'ordenament seguit en la descripció de les diverses regions espanyoles és també força tradicional en agrupar-les en grans conjunts regionals, de característiques afins pels seus tres fisiogràfics i humans. Així, distingim els conjunts següents: Septentrional, en el qual s'encabeixen les regions següents: País Basc (amb les províncies de Biscaia, Guipúscoa i Àlaba); Regió Cantàbrica (constituïda per les províncies de Santander i Astúries); i Galícia (províncies de Corunya. Lugo, Orense i Pontevedra). Meseta, subdividida en dos conjunts: Aragó i Navarra abasten bona part de la vall de l'Ebre en el qual es diferencien dues regions: Aragó (províncies de Saragossa, Osca i Terol) i Navarra i Alt Ebre, que a més a més de la província navarresa de Pamplona abasta la de Logronyo, radicada en la seva major part a la vall de l'Ebre la Ribera de la qual, perllongament de la Ribera Tudelana, és la part més viva. |
Mediterrània, en el conjunt de la qual s'identifiquen les regions següents: Catalunya (amb les províncies de Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida); València (províncies de Castelló de la Plana, València i Alacant); Llevant (constituïda per la província de Múrcia); Balears (conjunt format per les tres illes principals: Mallorca, Menorca i Eivissa); i Andalusia, gran conjunt en el qual s'inclouen les províncies de Sevilla, Huelva, Cadis, Granada, Màlaga, Almeria, Còrdova i Jaén. Canàries i províncies i places africanes : Canàries, les illes de la qual es distribueixen en dues províncies: Las Palmas o Canàries orientals i Santa Cruz de Tenerife o Canàries occidentals; Províncies i places africanes: places majors africanes (Ceuta, Melilla), places menors (Penyal de Vélez de la Gomera, Alhucemas, illes Chafarinas) i Sàhara. Característiques dels grans conjunts regionals L'agrupació de les diverses regions espanyoles en els grans conjunts regionals abans enumerats respon a una realitat, per tal com els trets principals de les regions incloses a cadascun d'aquells conjunts mantenen afinitats molt properes entre sí. I per bé que a primera vista podria semblar que les agrupacions establertes fan cas a un criteri estrictament fisiogràfic, no cal oblidar que, tal i com ja hem destacat anteriorment, els factors físics influeixen i condicionen un gran nombre de fets humans. En conseqüència, els conjunts establerts constitueixen àmbits extensos de la Península Ibèrica dotats de determinades afinitats físiques i humanes les característiques dels quals seran exposats a l'encapçalament de cadascun dels conjunts regionals indicats. |
l'àmbit de trobada · er encastre · el lugar para el encuentro · gailenen bilgunea · o lugar de encontro · le lieu de rencontre · the gathering space |
Pàgina publicada el 16 de novembre de 2007 pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxx |
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi. Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud dingrés. |
Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona scg@iec.cat |