Activitats del curs   ·   Trajectòria històrica   ·   Directori   ·   Publicacions   ·  Miscel·lània   :   Índex
Els Llibres  dels Socis  i de les Sòcies
Notes   ·   Editors  ·   Any  ·   Autoria  ·   Títols  ·   Aparador
 
Manuel de Terán i Lluís Solé Sabarís (dirs): Geografía regional de España. Esplugues de Llobregat: Ariel, 1968; 491 pp. + annex cartogràfic.   Introducció de L. Solé : 
p.   1  ·  2  ·  3  ·  4  ·  5  ·  6  ·  7  ·  8  ·  9
 

L'ordenament seguit en la descripció de les diverses regions espanyoles és també força tradicional en agrupar-les en grans conjunts regionals, de característiques afins pels seus tres fisiogràfics i humans. Així, distingim els conjunts següents:

Septentrional, en el qual s'encabeixen les regions següents: País Basc (amb les províncies de Biscaia, Guipúscoa i Àlaba); Regió Cantàbrica (constituïda per les províncies de Santander i Astúries); i Galícia (províncies de Corunya. Lugo, Orense i Pontevedra).

Meseta, subdividida en dos conjunts:
Submeseta Septentrional la qual comprèn: Castella la Vella (amb les províncies de Burgos, Sòria, Segòvia i Àvila), i Lleó (províncies de Lleó, Zamora, Salamanca, Valladolid i Palència). La província castellana de Santander s'incorpora a la regió cantàbrica, i la de Logronyo a la vall alta de l'Ebre.
Submeseta Meridional o inferior, en la qual també s'inclouen dues regions: Castella la Nova (províncies de Madrid, Toledo, Ciudad Real, Cuenca i Guadalajara), i la província d'Albacete, segregada de la regió murciana; Extremadura (províncies de Càceres i Badajoz).

Aragó i Navarra abasten bona part de la vall de l'Ebre en el qual es diferencien dues regions: Aragó (províncies de Saragossa, Osca i Terol) i Navarra i Alt Ebre, que a més a més de la província navarresa de Pamplona abasta la de Logronyo, radicada en la seva major part a la vall de l'Ebre la Ribera de la qual, perllongament de la Ribera Tudelana, és la part més viva.

 

Mediterrània, en el conjunt de la qual s'identifiquen les regions següents: Catalunya (amb les províncies de Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida); València (províncies de Castelló de la Plana, València i Alacant); Llevant (constituïda per la província de Múrcia); Balears (conjunt format per les tres illes principals: Mallorca, Menorca i Eivissa); i Andalusia, gran conjunt en el qual s'inclouen les províncies de Sevilla, Huelva, Cadis, Granada, Màlaga, Almeria, Còrdova i Jaén.

Canàries i províncies i places africanes : Canàries, les illes de la qual es distribueixen en dues províncies: Las Palmas o Canàries orientals i Santa Cruz de Tenerife o Canàries occidentals; Províncies i places africanes: places majors africanes (Ceuta, Melilla), places menors (Penyal de Vélez de la Gomera, Alhucemas, illes Chafarinas) i Sàhara.

Característiques dels grans conjunts regionals

L'agrupació de les diverses regions espanyoles en els grans conjunts regionals abans enumerats respon a una realitat, per tal com els trets principals de les regions incloses a cadascun d'aquells conjunts mantenen afinitats molt properes entre sí. I per bé que a primera vista podria semblar que les agrupacions establertes fan cas a un criteri estrictament fisiogràfic, no cal oblidar que, tal i com ja hem destacat anteriorment, els factors físics influeixen i condicionen un gran nombre de fets humans. En conseqüència, els conjunts establerts constitueixen àmbits extensos de la Península Ibèrica dotats de determinades afinitats físiques i humanes les característiques dels quals seran exposats a l'encapçalament de cadascun dels conjunts regionals indicats.

 

segueix...

 
  l'àmbit de trobada  ·  er encastre  ·  el lugar para el encuentro  ·  gailenen bilgunea  ·  o lugar de encontro  ·  le lieu de rencontre  ·  the gathering space
 
  Pàgina publicada el
16 de novembre de 2007
 
pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxx
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi.
Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud d’ingrés.
    Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona
scg@iec.cat