La comarca

Dintre de cada regió és possible distingir altres subdivisions de categoria inferior, però basades essencialment en els mateixos principis que acabem d'enumerar. La regió es pot compartimentar en subregions i seguir fins a comarques i subcomarques, les unitats més simples o elementals que integren l'organisme geogràfic.

La comarca, en ser la unitat regional més senzilla, es pot endevinar millor i té una arrel popular molt fonda. Denominacions com La Alcarria, La Tierra de Campos, Las Hurdes, l'Empordà, el Camp de Tarragona, La Canal de Berdún, El Baztán, la Plana de Castelló, l'Horta de València, La Hoya de Baza, etcètera, són noms populars que es corresponen amb altres tantes unitats amb trets molt ben definits, caracteritzades per una certa homogeneïtat de paisatges i de formes de vida. A cadascuna de les regions espanyoles, fins i tot a les més homogènies i monòtones, com a les de la Meseta, és possible distingir-hi un gran nombre de comarques encapçalades, pel general, per la seva ciutat mercat.

A mesura que descendim en la parcel·lació de l'organisme geogràfic, va disminuint la heterogeneïtat que caracteritza, el més sovint, la gran regió. Així, i tornant a l'exemple aragonès, si es considera una qualsevol de les tres grans subregions que la constitueixen, posem per cas, els Pirineus, ens adonarem que les diverses unitats que la composen, les valls pirinenques, són molt més afins entre elles mateixes que no pas amb qualsevol dels altres sectors de les comarques de la resta de subregions, malgrat, val a dir, parar esment de les diferències que apareixen d'una vall a altra. També resulta lògic que en la mida com la unitat se subdivideix i es fa més homogènia, les relacions entre les formes de vida i el medi són més estretes i evidents, fins al punt que la distinció entre unitat física i unitat humana

o geogràfica, es va reduint i, molt sovint, acaben per confondre's. Allà on el factor humà comença a ser dominant és precisament en l'agrupació, o encara millor dit, en la integració d'aquestes unitats elementals en altres de superiors: a voltes sota la influència de l'àrea d'atracció d'un mercat que absorbeix en benefici propi algunes unitats properes de característiques heterogènies; altra volta és la existència d'un determinat conreu el qual crea formes de vida i relacions econòmiques molt fortes entre pobles veïns; molt sovint és la necessitat d'intercanvi de productes procedents d'unitats naturals heterogènies i d'economia complementària, com passa entre zones agrícoles i zones ramaderes veïnes; o bé a l'alta muntanya, les exigències de la vida pastorívola les quals obliguen a posa en relació la zona de pastures d'hivern amb les d'estiu i creen lligams de solidaritat al llarg de la vall.

Generalment, la comarca s'aglutina entorn d'un centre el qual constitueix el seu principal focus d'atracció. Ben significativament, sovintegen les comarques que s'anomenen per la seva capital: La Tierra de Sepúlveda, La Hoya de Baza, La Vega de Granada, la Conca de Tremp, etc. Aquest centre fa el fet d'unió per als habitants de la comarca i s'hi efectuen els intercanvis de béns amb l'exterior. És on el pagès ven les seves collites i el seu bestiar i on compra les eines, l'abonament, els vestits i el parament de la casa. S'hi centra la vida econòmica de la comarca i s'hi troben instal·lats els serveis comarcals servits per professionals liberals, els bancs, el jutjat, etc. Són ciutats de vida reposada que només es trasbalsen un dia a la setmana, el de mercat, o en els més espaiats de fires, en els quals s'hi reuneix una gentada fora mida, d'allò més variada, la qual després de vendre els seus productes badoqueja pels carrers, entra i surt de les botigues, omple cafès i fondes a vessar i fa rotllana sota les voltes de la plaça amb els amics amb els quals coincideix, generalment, en aquell dia i lloc.