La Societat Catalana de Geografia sempre ha estat conscient i orgullosa de la cabdal aportació de Pau Vila a la cultura catalana en general i a la nostra ciència en particular. Malgrat el lapse forçat de l'exili, la relació de Vila amb la SCdG també va ser prou intensa: va fer-hi divuit conferències o intervencions durant els dos anys de la seva presidència (1935 i 1936) i del 1960 al 1978 (dos anys abans de morir). Els darrers deu anys de la seva vida fou el delegat de l'Institut d'Estudis Catalans a la Junta de Govern de la Societat. L'any 1971, la SCdG va retre homenatge a Pau Vila amb motiu dels seus 90 anys, amb una glossa de les seves idees geogràfiques a càrrec d'Enric Lluch. La Societat també va impulsar la realització de la Miscel·lània Pau Vila, el millor aplec de treballs sobre l'il·lustre geògraf, que fou publicada el 1975 per l'editorial Montblanc-Martin. Igualment la nostra revista, Treballs de la SCdG, li ha reeditat diversos textos. Darrerament (2003), en aquesta mateixa col·lecció (ara per ara principalment dedicada a recuperar obres clàssiques de la geografia catalana), hem reeditat el seu Resum de Geografia de Catalunya, publicat inicialment per l'editorial Barcino entre 1928 i 1936, aplegant així en un sol llibre els nou volumets originals.

En aquesta ocasió reeditem una obra coral, perquè compta també amb magnífiques aportacions de Jaume Bofill i Matas, Francesc Glanadell i Torras, Francesc Maspons i Anglasell, Carles Pi i Sunyer, Antoni Rovira i Virgili i Ferran Valls i Taberner. Tanmateix. el principal protagonista del llibre de la Casa del Vallès és Pau Vila, per l'amplitud de la seva aportació, pel fet d'haver pogut aprofitar en el seu text els elements exposats prèviament pels altres conferenciants i, sobretot, per ser l'autor d'una proposta concreta de divisió comarcal, il·lustrada amb un vistós mapa de gran format. Els geògrafs coneixem bé la força expressiva dels mapes, i els polítics saben també que si un informe tècnic inclou un mapa, aquest element es convertirà pràcticament en l'únic objecte de debat i poca gent es llegirà la lletra de la proposta. Evidentment no és aquest el desig que ens anima amb aquesta nova edició de El problema comarcal de Catalunya.

No creiem necessari, ni oportú en una obra d'autoria diversa, centrar aquest pròleg en la trajectòria vital o en la vàlua de les aportacions científiques de Pau Vila. Altres obres ho fan amb prou bon criteri i amplitud (4). Val a dir que en aquest curs 2005-2006, la Societat Catalana de Geografia dedicarà