local fonamentada en la voluntat de col·laboració i associació dels municipis" (art. 87), però certament amb un èmfasi menor que en el text actualment vigent, perquè resta absent de la declaració que "Catalunya estructura la seva organització territorial en municipis i vegueries" (art. 79). El que sembla segur és que l'Estatut no farà una aposta per un mapa concret de vegueries, i per tant no les enumerarà. En el moment actual tornen a tenir significat les dures paraules que el diputat socialista, Estanislau Ruiz i Ponsetí, va pronunciar al Parlament amb motiu de la discussió de l'Estatut Interior:

"Els problemes que siguin difícils, els governants estan per afrontar-los i resoldre'ls; si els governants fugen dels problemes que troben difícils no fan res més que declarar d'una manera palesa el seu fracàs. [...] Una Constitució sense la divisió territorial esbossada, és una Constitució incompleta [...] és una vertadera covardia el no embastir (3) el problema de la divisió territorial en la nostra Constitució interior de Catalunya." (DSPC, 28-IV-1933, p.1247; 9-V-1933, p.1349).

Hi ha, per tant, motius sobrats perquè en aquesta nova conjuntura històrica de debat

sobre l'organització territorial, la Societat Catalana de Geografia recuperi un text, ja clàssic, amb la qualitat de El problema comarcal de Catalunya. Algunes de les idees que hi apareixen per primera vegada encara són plenament vigents, com ara el sentit dinàmic de la divisió administrativa o la concepció del territori com a producte social. D'altra part, el desconeixement dels precedents del passat comporta un doble perill: en primer lloc que es tornin a discutir o a proposar alternatives que ja van ser inventades i avaluades fa molts anys; i, segonament, que la ignorància de l'origen real de les propostes dugui a la seva idealització i mitificació, la qual cosa és una forma d'apropiació interessada i d'instrumentalització. En aquest sentit sembla especialment necessari recordar quin era el plantejament original de Pau Vila en relació a l'organització del territori, pocs mesos abans de dirigir la Ponència de la Divisió Territorial. Igualment pertinent és recordar el seu plantejament obert a una futura revisió de la seva proposta d'organització territorial, amb l'afirmació que "noves realitats en l'esdevenidor no deixaran d'imposar delimitacions més ajustades a les necessitats que es presentin", perquè "cap divisió que es faci serà immutable".