Amb l'elaboració de l'Estatut d'Autonomia, l'any 1978, es reprengué el debat territorial, però sense assolir el consens necessari ni respecte a la implantació de les vegueries ni en relació a la seva utilització com a circumscripcions electorals (altres en proposaven les comarques); al capdavall, aquesta indefinició afavorí el reforçament de les províncies com a ens locals (diputacions) i com a demarcacions en les eleccions al Parlament. Després d'un considerable lapse de temps, el 1987 s'aprovaren sense consens les Lleis d'organització territorial, les quals van implicar la dissolució de la Corporació Metropolitana de Barcelona, la reinstauració de les comarques (però amb un nou caràcter d'ens locals) i la promesa de convertir Catalunya en una província única sotsdividida en un mínim de cinc regions. El Consell Executiu va donar algunes tímides passes per tal de donar compliment a les seves previsions legals, però la conclusió fou –com es lamentava l'arquitecte Manuel Ribas i Piera – que "al final no res, i veus que tot va seguint igual" (2). L'any 1995, amb l'aprovació del Pla Territorial General de Catalunya que dibuixava sis àmbits supracomarcals de planificació, hom podia creure que la qüestió regional entrava en vies de resolució, però novament no va ser així. En el canvi de segle,

una nova Comissió d'experts presidida per l'advocat i expolític Miquel Roca, amb presència de quatre geògrafs, va elaborar un Informe sobre la revisió del model d'organització territorial de Catalunya. L'Informe seguia les directrius del PTGC en la qüestió del mapa supracomarcal i apostava per fer confluir províncies i vegueries; pel que fa a les comarques es propugnava un lleuger increment del seu nombre i una reforma dels consells comarcals en un sentit més municipalista; finalment, es propugnava una moderada reforma del mapa municipal. Aquella proposta de consens va ser bandejada pel propi Govern que l'havia encarregat.

En el moment de redactar aquestes línies (juliol de 2005), el Govern tripartit manifesta el propòsit de presentar una nova Llei d'Organització Territorial tan bon punt el Parlament aprovi el projecte de nou Estatut d'Autonomia. Un projecte d'Estatut que en el capítol V, dedicat al Govern local, introdueix les vegueries com a "àmbit territorial específic per a l'exercici del govern intermunicipal de cooperació local" (art. 85), amb la idea que "els consells de vegueria substitueixen les diputacions" (art. 86). La comarca continua present en el text estatutari, "com a entitat