Geògraf i pedagog. De jove va combinar el treball en fàbriques de Barcelona amb una formació autodidacta i l’excursionisme. La relació amb cercles intel·lectuals anarquistes l’inicià com a mestre i el posà en contacte amb Ferrer i Guàrdia. El 1905 fundava l’Escola Horaciana, notable experiència de renovació pedagògica, que influiria en l’orientació de la seva tasca científica posterior. El 1912 fou becat per la Junta de Ampliación de Estudios per estudiar a l’École de Sciences de l’Éducation de Ginebra, on es diplomà el 1913. De retorn, dirigí l’escola Nou Mont d’Or i, a Bogotà, el Gimnasio Moderno.

En relació a la Geografia, més enllà d’un manual de Geografía física y astronómica, la seva nova orientació es concreta quan, a la mort de Joan Palau i Vera el 1919, Alexandre Galí, llavors administrador de la Universitat Industrial, li va proposar d’organitzar els estudis geogràfics a Catalunya. Al mateix temps passà a ocupar la Secretaria de l’Escola del Treball, on impartí classes d’Història i Geografia, i el 1920 era professor de Geografia Humana als Estudis Normals de la Mancomunitat. Va buscar la sistematització científica en l’escola regionalista

[...més semblances]

francesa fundada per Vidal de la Blache, en plena expansió, i propera al corrent històric dels Annales. En aquest sentit, el 1921 anà becat per la Generalitat i l’Ajuntament a l’Institut de Géographie Alpine de Grenoble, dirigit per Raoul Blanchard. El fruit més reeixit d’aquesta etapa arribà el 1926 amb la monografia comarcal de La Cerdanya, on aconseguí connectar el mètode regional amb el debat comarcal al nostre país. Van seguir altres estudis comarcals (el Vallès), i temàtics, en col·laboracions assídues a la premsa, i en especial a La Publicitat (1929-1938), diari d’Acció Catalana, a què pertanyia. Aquests treballs culminen en el Resum de Geografia de Catalunya (1929-35), i una primera proposta comarcal (1930).

El seu compromís amb els moviments obrer i catalanista el va portar a col·laborar amb la Generalitat republicana, on destacà el seu paper com a vicepresident i ànima de la Ponència de la Divisió Territorial de Catalunya. Fou president del Centre Excursionista de Catalunya, membre fundador i primer president de la Societat Catalana de Geografia (1935), i assistí als Congressos Internacionals de Geografia de París (1931), Varsòvia (1934) i Amsterdam (1938). Durant la guerra escriu La fesomia geogràfica de Catalunya, destinada als soldats del front.   seguir >>>

Aportacions