El llibre que tenen a les seves mans s'estructura en cinc parts. La primera, Colonialisme, orientalisme i geografia, pretén exposar a grans trets cap a on es dirigeix la renovació teòrica i temàtica a la qual fèiem referència en encetar aquesta introducció i de la que ens sentim partíceps. Dintre d'ella, el primer capítol, "Colonialisme, imperialisme i exploració en geografia: noves aportacions crítiques sobre orientalisme i postcolonialisme" [Ma. Dolors Garcia i Joan Nogué, 35-54] exposa alguns dels temes clau de les noves teories sobre el discurs colonial en geografia, d'entre els quals n'hi ha un que ressalta en especial i mereix un capítol -el segon- tot sol, atesa la seva transcendència i incidència. Ens referim a la qüestió del gènere, això és el paper de la dona europea en tot el procés colonial, així com a la representació de la dona en aquest món colonial: "Reinterpretant el discurs colonial i la història de la geografia des d'una perspectiva del gènere" [Abel Albet i Ma. Dolors Garcia, 55-72]. El tercer capítol, "Els arabistes espanyols i el Marroc: des de Lafuente Alcántara a Millàs i Vallicrosa" [Manuela Marín, 73-100], referit ja al cas espanyol, es pregunta -i de fet respon- fins a quin punt els arabistes espanyols s'involucraren -si és que ho van fer- en l'experiència colonial espanyola al Marroc. A causa de les limitacions d'espai, aquest capítol només analitza el cas concret de l'arabisme espanyol,

una part fonamental, però no exclusiva, del discurs orientalista. En aquest sentit, potser sigui oportú recordar aquí que els orientalismes francès i britànic son difícilment comparables amb l'espanyol, ni en els estudis de caràcter erudit, ni en la literatura, ni en la pintura, ni en altres arts plàstiques, No només és molt menys potent en termes quantitatius sinó que, a més, l'espanyol és específicament africanista, i més exactament marroquista. En efecte, el Marroc és l'Orient espanyol, pel cap baix des de la segona meitat del segle XIX i per raons diverses, d'entre les quals la proximitat geogràfica a la costa nordafricana, l'herència cultural d'Al-Andalus i la nova aventura colonial que Espanya inicia en aquesta regió. Així doncs, apareix en aquest context una obra artística i literària de caràcter clarament orientalista vinculada a aquesta nova cultura, a aquest nou territori, la qual serà analitzada en diversos capítols al llarg del text (com poden ser el VII, el XI i el XII).

La inclusió dels tres capítols que abasta la segona part (El context geogràfic i històric) té per intenció situar el lector, geogràficament i històrica, en l'espai i en el moment en el qual va tenir lloc el protectorat espanyol. El capítol quart, "la zona nord del protectorat espanyol del Marroc. El marc geogràfic" [Joan Nogué i José L. Villanova, 101-142], com el mateix títol indica, és una descripció geogràfica sumària de la zona en el moment d'implantació