la societat marroquina, quines imatges varen generar-se i de la manera com es difongueren. Calia encetar aquesta secció, lògicament, per l'instrument més apreciat en tot procés d'expansió i explotació territorial: el mapa. Això és, en efecte, allò que desenrotlla amb cert detall el capítol desè ("evolució de la cartografia espanyola del Marroc: entre el document territorial i la representació simbòlica del poder" [Abel Albet i Lluís Riudor, 279-302]). Per altra banda, les expedicions científiques a les terres d'ultramar no només han estat sempre de gran transcendència per a l'avanç i el desenvolupament de la ciència a la metròpoli, sinó que han representat una de les millors formes d'accés 'objectiu' al coneixement d'aquestes terres, tal i com es mostra en el capítol següent dedicat a l'anàlisi de les "expedicions, excursions i cavalcades en el protectorat espanyol al Marroc" [Lluís Riudor, 303-340]. El coneixement del territori marroquí -i, alhora, la seva difusió- es completava a través de les monografies regionals i a través dels llibres de viatges a la zona (capítol dotzè, "ensenyament de la geografia al Marroc, monografies regionals i llibres de viatges" [Ma. Dolors Garcia i Joan Nogué]). El darrer capítol d'aquest bloc, "imatges del protectorat al Marroc en la pintura, el gravat, el dibuix, la fotografia i el cinema" [Eloy Martin, 375-402], es centra específicament en la innombrable quantitat d'imatges gràfiques del protectorat, molt poc usades per la historiografia fins avui. Es burxa

en l'imaginari, en els tòpics, en els prejudicis sobre el territori i la societat marroquina que es transmeten i es difonen gràficament en la societat espanyola de l'època.

Finalment, la cinquena part del llibre (intervenció territorial espanyola en el nord del Marroc) es centra en l'estudi de l'impacte territorial de la presència espanyola al nord del Marroc. Atesa l'enorme amplitud temàtica de la qüestió -molt més gran, sens dubte, que el de la resta de seccions-, ha calgut realitzar un gran esforç per a seleccionar els temes per tractar. S'ha optat per encetar el bloc amb un capítol generalista, de visió global de la qüestió, de reflexió entorn de les polítiques d'intervenció territorial espanyoles a la zona, "la petja d'Espanya al Marroc: polítiques d'ocupació, protecció i explotació" [Abel Albet, 403-434]. El capítol següent, "la mutació constant de l'organització política i administrativa del protectorat espanyol al Marroc" [José L. Villanova, 435-466], presenta l'organització política i administrativa que Espanya va bastir en el protectorat, element clau, com és sabut, en qualsevol empresa colonial, ja que d'ella depèn, en bona mesura, el control efectiu dels territoris ocupats. Per la seva banda, el tercer capítol d'aquesta secció, sota el títol "una intervenció planificada: plans sectorials i ordenació del territori" [Abel Albet, 467-508] analitza un dels aspectes més interessants i poc coneguts de la presència espanyola al