independentment de valoracions ètiques o morals, va tenir un impacte polític, econòmic, social, cultural i territorial que és digne de ser estudiat. En aquest sentit, aquesta obra no pretén rés més que no sigui contribuir, modestament, a omplir aquest buit inexplicable.

Ens ha esperonat, per tant, un repte científic, apassionant malgrat les enormes dificultats que comportava, derivades en la seva major part de la dispersió i accessibilitat difícil de determinades fonts documentals i del sempre ardit i complicat, i per això mateix no menys excitant, treball de camp. Ara bé, més enllà del tostemps imprescindible desafiament intel•lectual, també hi ha una motivació social d'actualitat radical. Avui, el territori d'estudi s'ha convertit en una de les portes d'entrada principals al continent europeu des d'Àfrica. Una bona part dels desheretats d'aquesta part del Tercer Món intenten accedir legal o il•legalment- al món desenvolupat, al club dels països rics, a través del territori que antany va ser protectorat espanyol. Ceuta, Melilla i el sud d'Andalusia s'han convertit en torratxes del bastió europeu de la nit al dia, un baluard imaginari però real alhora, tan real com visible des de Tànger, des de Alcàsserseguer o des de qualsevol punt del litoral mediterrani del Marroc. La imatge de grups de joves, alguns dels quals gairebé

adolescents, en contemplació melancòlica i en silenci la costa espanyola des de diversos barris de Tànger fa trontollar a l'investigador més insensible. Es tracta, doncs, d'un territori extremadament sensible i delicat, no només per la seva increïble i sovint oblidada proximitat física envers Espanya, sinó per tota una sèrie de fenòmens que coexisteixen en un espai de dimensions molt reduïdes: la immigració il•legal a través de les funestes 'pateres': el contraban de tabac i d'altres productes; el conreu de l'haxís a les muntanyes del Rif i la seva posterior comercialització; el creixement forassenyat de les ciutats de la regió, les de Tànger i Ceuta en especial, a causa de les taxes tan elevades de fecunditat i a l'èxode rural; la influència econòmica de Ceuta i Melilla en els seus hinterlands corresponents; el poder mediàtic i de creació d'imatges i manteniment de tòpics que exerceixen els canals de televisió espanyols, els quals són captats sense problemes a la vora sud... tot plegat tenyit d'una experiència colonial que va finir només fa quaranta anys. Voldríem pensar que no és ingenu de creure que un millor coneixement d'allò que va succeir en aquella època i el que en va quedar de l'experiència ens ajudarà a comprendre un pensament l'enorme complexitat del que avui és el territori de l'antic protectorat espanyol en el nord del Marroc.