del protectorat, mentre que en el cinquè, "el protectorat espanyol del Marroc (1912-1956). Una perspectiva històrica" [Eloy Martín, 143-158], s'ofereix una breu interpretació històrica del colonialisme espanyol al Marroc. La introducció del capítol sisè, "la intervenció espanyola vista des del Marroc" [M'Hammad Benaboud, 159-182], ve a tomb per l'interès que presenta poder oferir una visió del fenomen des de l'òptica dels nacionalistes marroquins, aspecte força menystingut en les publicacions espanyoles. Per bé que el seu enfocament difereix una mica del de la resta de capítols, s'hi congrien idees i informacions que contenen elements d'interpretació que aporten, sens dubte, noves dades per a l'estudi d'un aspecte poc conegut en el nostre país.

La tercera part (la construcció del discurs colonial i geogràfic del marroquisme espanyol) també abasta altres tres capítols. S'hi presenten els plantejament i els esforços de diversos grups, associacions i entitats que varen contribuir poderosament a l'elaboració i articulació de la ideologia marroquista espanyola, qüestió problemàtica que proporcionarà contingut teòric a l'acció colonial, malgrat que una i altra no coexistiran harmònicament. En el capítol setè, "les societats geogràfiques i altres associacions en l'acció colonial espanyola al Marroc" [Joan Nogué i José L. Villanova, 183-224], es

ressalta el paper que les societats i les associacions de caràcter fonamentalment geogràfic varen tenir en la construcció del discurs colonial amb un èmfasi especial en la Real Sociedad Geográfica, fundada a Madrid el 1876. El capítol octau, "'Races', tribus, classes: apropaments africanistes a la societat marroquina" [Arón Cohen, 225-248], es dedica a l'anàlisi dels conceptes i idees sobre la complexa societat marroquina que varen generar els africanistes espanyols, establint de passada una comparació prou suggeridora amb el retrat colonial francès dels pobles nordafricans. Per acabar, en el capítol novè, "Somnis imperials i africanisme durant el franquisme (1939-1956)" [Lluís Riudor, 249-278], s'examina el delicat context posterior a la Guerra Civil espanyola en el qual es reforça una peculiar visió geopolítica de caràcter clarament imperialista i s'estudien les relacions d'aquest tipus d'argumentacions amb el 'marroquisme' que va impregnar alguns àmbits de la ideologia del règim franquista.

Una vegada vist qui i com va construir el discurs ideològic de base geogràfica del colonialisme espanyol al Marroc, es presenta, a la quarta part del llibre (L'accés al coneixement del territori marroquí i la difusió de la visió generada), un conjunt de quatre capítols dedicats a exposar les diverses vies per mitjà de les quals es va accedir al coneixement del territori i de