Marroc: els plans territorials generals, els plans sectorials i la política urbanística seguida al llarg dels quaranta-quatre anys del protectorat. El darrer capítol del llibre, "explotació dels recursosnaturals" [Mohamed El Abdellaqui i Nour Eddine Chikhi, 509-550], suposa una nova aportació marroquina sobre el tema. Presenta, d'una forma forçosament sintètica, un panorama general sobre l'explotació dels recursos naturals (agrícoles, ramaders, forestals, miners i pesquers) per part dels espanyols al llarg del període analitzat.

Es tracta, no hi ha dubte, d'un projecte ambiciós. En som perfectament conscients. La majoria dels capítols tractats aquí mereixerien, per si sols, tot un llibre i la veritat és que no renunciem pas a que algun d'ells s'hi converteixi efectivament, en un futur no molt llunyà, en un text independent. Ara bé, en aquesta ocasió hem optat per oferir una visió molt àmplia del tema , amb el tractament de molts i diversos aspectes amb el mateix nivell de profunditat, forçosament menor del que hauríem desitjat. En els nostres arxius ha restat una quantitat ingent de materials per explotar, fruit d'un projecte d'investigació dirigit des de la Universitat de Girona, el qual ha estat desenvolupat de manera molt intensa al llarg de tres anys (1994-1997) finançat per la Dirección General de Investigación Científica

y Técnica del fins fa poc denominat Ministerio de Educación y Ciencia (Projecte PB93-0551). Volem expressar el nostre més sincer agraïment a la Direcció General esmentada pel suport concedit. De ple en el capítol d'agraïments, volem fer extensiva la nostra gratitud a totes les persones que ens han facilitat la investigació i que, per tant, han posat les base del que més endavant adquiriria la forma de llibre. Són tantes (arxivers, bibliotecaris, documentalistes, professors universitaris, guies locals) i de tants llocs (Girona, Barcelona, Madrid, Saragossa, Alcalá de Henares, Ceuta, Melilla, Laraxe, Tànger, Tetouan, París) que es fa difícil de mencionar-les a totes sense el risc d'oblidar-ne algunes. Vagi el nostre reconeixement a tots i totes. Finalment, volem donar les gràcies a Bernabé López per haver-se deixat convèncer per a prologar aquesta obra; a Jaume Bover, director de la biblioteca de l'Institut Cervantes de Tànger, pels seus consells i orientacions durant les nostres visites al Marroc; a l'Associació Tetouan Asmir, per la col•laboració i interès manifestat envers les nostres investigacions i a Roberto Fernández, catedràtic d'història moderna de la Universitat de Lleida, i a Lluís Pagès, director d'Editorial Milenio, sense l'ajuda i comprensió dels quals aquest llibre hauria vist mai la llum. [Joan Nogué i José L. Villanova; versió catalana de P. Alegre (2004)]