Així doncs, des de novembre de 1942 fins a finals d’octubre de 1944, amb l’alliberament complet de França, es poden resseguir les activitats del Cercle de Geògraphie, pas a pas. He tractat d’extractar-les i resumir-les en els paràgrafs següents.

Les notícies d’aquest període s’inicien amb la de la xerrada [causerie] d’Henri Gaussen (1891-1981) sobre cartografia botànica al Cercle de Geògraphie [p. 94, apunt de dimarts 15 de desembre de 1942]. La sessió sembla improvisada, atès que es va efectuar a casa mateix dels Deffontaines, a primers de desembre de 1942. Per les mateixes dates, Gaussen va pronunciar una conferència sobre els boscos mediterranis a la facultat de Ciències de la universitat, i una altra als locals de l’Institut Français sobre la teoria de l’evolució, la qual és qualificada per Deffontaines com a “très bonne”. Gaussen es trobava a Barcelona de pas, en ruta des de Portugal cap a Tolosa de Llenguadoc, en la universitat de la qual professava. Havia format part de l’estat major del general Giraud -adicte a Vichy, però sense col·laborar amb els alemanys- a Lisboa, i per això, segons Deffontaines, no les tenia pas totes que el deixessin entrar a França, malgrat el seu renom com a botànic de

prestigi mundial. A Barcelona, fa temps i contactes per a assegurar-se’n. En relació amb aquest esdeveniment, la curadora afegeix una nota a peu de pàgina (núm. 84) en la qual posa el lector francès sobre la pista del Cercle de Géographie animat per Deffontaines a Barcelona. Vegem que hi diu:

“El Cercle de Géographie va ser un dels primers a crear-se a l’Institut Français de Barcelona. Rere la guerra civil i l’exili de geògrafs prestigiosos (Pau Vila, Marc-Aureli Vila i Gonçal de Reparaz), l’ensenyament i la recerca geogràfica, havien, segons Joan Vilà Valentí “pràcticament desaparegut de la universitat de Barcelona”. El Cercle de l’Institut aplegava, sobretot, els geògrafs de la Societat Catalana de Geografia, com Lluís Solé Sabarís, Salvador Llobet i Josep Iglésies”.

En la traducció he tingut cura de citar els noms propis tal com ho fa Mme. Lostanlen en el text original en francès. Val a dir que, com es pot comprovar, ho fa molt correctament. Més endavant, a la nota 89 [p. 95] destaca que els cercles d’estudis especialitzats (geografia, música, belles arts, cinema...) van ser una iniciativa personal i singular de Deffontaines, inspirada en la seva