limitacions i els entrebancs imposats pel règim ultranacionalista de Franco, pel cantó espanyol. Les notícies que els Deffontaines faciliten en el seu diari familiar sobre el procés de consolidació material i institucional de l’Institut i del Lycée Français seran d’una vàlua inestimable per als historiadors d’aquestes institucions culturals barcelonines.

Des d’una perspectiva més geogràfica i, més concretament, la de la Societat Catalana de Geografia, institució de la qual Pierre Deffontaines va formar part com a soci honorari, els apunts del livre de raison són molt interessants per a resseguir les activitats del Cercle de Geographie de l’Institut Français, tan important per al desenvolupament de la geografia catalana contemporània. Hem de lamentar, però, que aquest seguiment només sigui possible per a la segona part del període esmentat al títol del llibre. Concretament, de novembre de 1942 fins al final del període transcrit. Això és a causa de l’esporgat aplicat per la curadora a la primera part. Des del 3 de setembre de 1939 fins a l’octubre de 1942, només han estat transcrites i publicades les anotacions dels Deffontaines sobre temàtica estrictament política, de manera que les

temàtiques culturals, socials i familiars n’han quedat excloses. La transcripció i la publicació del livre de raison és completa a partir de diumenge 8 de novembre, quan arriba a Barcelona la notícia de l’exitós desembarcament aliat a l’Àfrica del Nord, puntualment registrat per Geneviève Deffontaines aquell mateix dia. Seria bo de poder consultar un dels quatre exemplars subsistents del livre de raison dels Deffontaines per tal de poder refer la cronologia completa dels primers anys del Cercle de Geographie.

Cal fer-se càrrec, tanmateix, que la transcripció íntegra de la primera part del “Journal de guerre” -títol factici atorgat per la curadora- hauria engruixit inútilment el llibre, des de la perspectiva del profit que podrien treure’n els lectors francesos, destinataris evidents de l’obra. La revisió de les actituds i els determinis de Pierre Deffontaines en relació amb la seva “deserció” del camp del mariscal Petain, del qual era amic personal i de família, per a sotmetre’s al govern d’Alger de De Gaulle, a la primavera de 1943, s’emmarca perfectament amb la temàtica més general del col·laboracionisme, tan preuada pels estudis d’història contemporània de França.