experiència en els Équipes sociales, una institució del catolicisme progressista francès d’entreguerres, i que van facilitar els contactes i les reunions dels estudiosos i el artistes catalans, així com d’informar-se, documentar-se i, a vegades, obtenir ajudes econòmiques i recomanacions per a estudiar a París.

La sèrie d’anotacions segueix amb una conferència de Deffontaines mateix sobre metodologies d’estudi del Montseny a la “réunion de géographes” [apunt de dimecres 20 de gener 1943]. En canvi, la conferència d’Agustí Duran i Sanpere -citat com “Agustín Durán y Sampere” - sobre els problemes que suscita la interpretació de la història de la ciutat de Barcelona, es va celebrar als locals de l’Institut, amb lliure accés del públic, el dilluns 15 de febrer de 1943 [p. 106]. Noel Llopis Lladó llegeix un informe sobre les serralades costaneres catalanes en una reunió de “l’association des géographes” el divendres 26 de febrer de 1943 [p. 109].

Quan les circumstàncies ho permeten, Deffontaines efectua activitats relacionades amb l’estudi de la geografia, avinentesa que només se li presenta de tant en tant. Sojorna a

Portugal, des del dimecres 17 de març de 1943 fins el dijous 1 d’abril, amb intencionalitats polítiques (el pas de refugiats des de França fins a Lisboa) velades per diverses activitats acadèmiques: conferències, excursions... Dina amb Orlando Ribeiro a la ciutat vella de Lisboa el dissabte 19 de març [p. 114]. En la notícia de l’excursió familiar, de diversos dies, efectuada al delta de l’Ebre i el Montsià a la darrera setmana d’abril de 1943, apunta: “A la tarda, fem un volt per la banda sud del delta. Un paisatge arrosser molt interessant. Prenc notes per a un estudi geogràfic. Si en feia de temps que no havia pogut fer geografia!” [p. 121, apunt de dissabte 1 de maig]. O bé, no deixa de consignar que ha rebut un exemplar de la Géographie humaine, versió abreujada de l’obra clàssica de Jean Bruhnes, el seu mestre, efectuada per Mariel Jean Bruhnes Delamarre. És a través del director de l’editorial Juventud, el qual li demana l’autorització per a traduir-la al castellà [p. 135, apunt de dissabte 17 de juliol; l’arribaria a fer Manuel Ferrer de Franganillo]. La mateixa editorial tenia aleshores en curs d’edició la traducció castellana de la geografia del Brasil de Deffontaines [p. 138, apunt de divendres 23 de juliol].