Durant l’estiu de 1943, els cercles temàtics gairebé són a punt de desaparèixer a causa de la incertesa de la permanència de Pierre Deffontaines a Barcelona. Una volta reconduïda la situació, a l’apunt de 20 d’octubre [p. 174] Deffontaines es determina a reorganitzar-los. Naturalment, el Cercle de Géographie és dels primers a reviscolar, cap a mig octubre, concretament amb una conferència d’André de Cailleux, refugiat a Barcelona, en la qual es van retrobar tots els assistents habituals. A partir d’aleshores, les sessions tindran lloc a la seu de l’Institut Français dissident (fidel a Alger), al local de la Gran Via, entre Claris i passeig de Gràcia. Era un estatge rellogat a l’ANEIE (Asociación Nacional de Estudiantes de Idiomas Extranjeros), és a dir, el London Club d’abans de 1939 convenientment espanyolitzat. Una situació molt estantissa que s’aguantava perquè el director de l’ANEIE, Rafael Griera Plans, era “un ami sûr et dévoué” de Deffontaines, alhora que el governador civil, l’inefable Correa Veglison [de mare francesa, com bé fa notar la curadora], no feia gaire cas de les protestes i denúncies de l’Institut oficial (fidel a Vichy).

En clau purament anecdòtica, resulta divertida la relliscada de la curadora [apunt de dimarts 9 de novembre, p. 177], quan confon el restaurant can Solé amb el domicili d’en Solé Sabarís!: “J’emmène déjeuner chez Solé (304), à la Barceloneta, Roger, le compagnon de Truelle, Rebeyrol et sa mère. Petite réunion charmante”. La nota 304, a peu de pàgina, diu textualment: “Lluís Solé i Sabarís (1908-1985), géographe et géologue, professeur de l’université de Barcelone”. Però insisteixo, és una anècdota que no posa en entredit, de cap manera, la qualitat i l’exactitud de les 498 notes confegides per Mme. Lostanlen i afegides a peu de plana de la transcripció. La documentació recollida a l’arxiu de l’Institut Français i al Fons Deffontaines de la Biblioteca de Catalunya, hi és citada reiteradament.

Les activitats del Cercle van continuar amb una nova intervenció de Noel Llopis Lladó sobre les serralades costaneres catalanes a “la réunion des géographes catalans” el dimarts 14 de desembre de 1943 [p. 185, apunt de diumenge 19 de desembre]. L’apunt de 19 de gener de 1944 [p. 192] diu, bo i traduït: