IV. Repartiment administratiu i unitat comarcal. Reflexió final i un alè d’esperança

La qüestió del repartiment comarcal no és un aspecte fútil creat per entreteniment de vagarosos, ja que, al cap i a la fi, de l’organització territorial d’un país depenen, en bona part, l’evolució i el desenvolupament de les seves activitats generals, i perquè, com a conseqüència dels repartiments administratius, l’estudi de molts fets humans (emplaçaments, pràctiques econòmiques, relacions veïnals, xarxa de comunicacions, etc.) i de molts aspectes físics, morfològics o bioclimàtics s’ha de fer de forma fragmentària, amb una pèrdua considerable de visió de la globalitat. No es pot oblidar, per entendre bé el que s’acaba de dir, que, a part dels territoris garriguencs no inclosos a la comarca, aquesta conté fragments de la plana nord-occidental, de les serralades prelitorals (vessant nord de la Llena) i de la plataforma elevada de la Granadella, un sector abocat cap a l’Ebre (conca de Bovera) i un sector abarrancat per l’efecte erosiu de la xarxa de drenatge que s’orienta cap al Segre.

I en considerar aquesta dificultat es comprova el mèrit dels autors del llibre sobre

les Garrigues. Ells han sabut superar la dificultat dita i han sabut redactar una visió de la comarca al més ajustada possible a la realitat, sense caure en la descripció freda i limitada de tot el que és extern, sense perdre’s en avaluacions quantitatives de poca volada, sense fer un quadre imprecís d’un conjunt difícilment congeniable i sense caure en una narració de minúcies desembastades.

A més, i aquest és un altre aspecte que cal agrair molt, tot el que apareix al llibre hi és dit amb un llenguatge clar i entenedor, d’una gran correcció i pulcritud. Tant Gelasio Nogueira com Joan Tort, responsables principals de l’obra, com Jaume Busqué i Jaume Font i tots els altres col·laboradors, han realitzat una tasca meritòria que els honora, que ennobleix, encara més, aquesta col·lecció «Catalunya comarcal» que publica la Caixa d’Estalvis de Catalunya, i que contribueix de manera notable al coneixement total d’una part de Catalunya oblidada sovint, ignorada per alguns i tractada amb superficialitat per molts dels encunyadors de visions interessades en una certa realitat catalana. [Lluís Casassas i Simó; catedràtic de Geografia; membre de l’Institut d’Estudis Catalans; novembre del 1990]