III. Sobre els vells i els nous contenciosos

La implantació de l’esquema proposat per la Ponència comporta l’aparició de protestes i de contenciosos. Uns hi veieren el no-reconeixement d’unitats històriques en què s’havien desenvolupat relacions constants de veïnatge; d’altres no estigueren d’acord amb l’adscripció que els inclogué en determinada comarca; d’altres pensaren que l’organització comarcal establerta segons els criteris de la Ponència afavoriria els interessos dels cercles dominants locals i consideraren que hauria estat més encertada una divisió territorial menys lligada a les estructures rurals tradicionals; d’altres van creure que s’haurien d’haver definit més bé les funcions i les competències de les comarques abans d’estatuir-ne els límits; d’altres estimaren no correcta la valoració que es féu de la importància i de la irradiació dels mercats...

De tots aquests contenciosos, ara cal recordar els que afectaven les Garrigues. Aquesta és una comarca de la qual potser es pot dir que l’única cosa que té d’indiscutible és el nom, que ve d’antic i que s’ha anat perpetuant. És una apel·lació que, tradicionalment, ha inclòs moltes terres que quedaren fora de la comarca proposada per la Ponència (tots els municipis garriguencs de més enllà de la Granadella, de Sarroca a Almatret i d’Alfés a Maials, que fou una llenca que es va adscriure al Segrià), i que hi va incloure, en canvi, alguns municipis del pla

d’Urgell propers a les Borges Blanques (Torregrossa, Arbeca, Juneda, Puiggròs...) que no tenen les característiques de sequedat i aridesa generals a les Garrigues.

Ja el 1932 la Granadella va reivindicar la capitalitat comarcal, argüint que les Borges, per la proximitat al canal i per l’atracció de Lleida que experimentava, no era pròpiament un municipi garriguenc.

Molts autors han reconegut que aquestes qüestions s’haurien d’haver discutit i resolt, però no es féu. Per això no és d’estranyar que en presentar-se al Parlament el projecte de nova Llei d’Ordenament Territorial sorgissin de nou les reivindicacions antigues, es tornés a postular per a la Granadella la capitalitat d’unes Garrigues occidentals i es demanés, des de Mollerussa, l’adscripció dels pobles del pla a una sol licitada comarca nova del Pla d’Urgell. Com és sabut, aquesta darrera petició fou atesa, però no va ocórrer el mateix amb les altres. Per això es pot dir que, almenys pel que pertoca a les Garrigues, la comarca definida per les Lleis de 1987 no correspon a la voluntat de tots els seus habitants ni inclou tot el territori que històricament havia estat considerat garriguenc. N’ha resultat una comarca no recolzada en principis d’homogeneïtat, ni física ni d’activitats econòmiques. A més, alguns municipis de la plana foren inclosos a la nova comarca del Pla d’Urgell creada, junt amb l’Alta Ribagorça i el Pla de l’Estany, per la Llei 5/1988, del 28 de març.