Sobre l’anàlisi comarcal i la seva vigència

I. Acostament a una visió general del país

Des de sempre, la preocupació per l’ordenament de la cosa pública ha caracteritzat de manera constant l’obra de molts autors d’aquest país, convençuts que el benestar públic és la primera de les qüestions que s’haurien de tenir en compte. Per això, el coneixement del país no és una finalitat en si mateix, sinó que cal posar-lo, el coneixement obtingut, al servei de la comunitat.

Doncs bé, aquesta sembla que és la intenció de l’obra present, obra que no pot ésser considerada, només, com una aportació cabdal i notable a l’estudi de les Garrigues, sinó que, pel seu contingut i per la seva aportació de materials, converteix el coneixement de la comarca en una contribució indispensable per al procés de planificació territorial de tot Catalunya, necessària per poder cooperar degudament al millorament de les condicions generals de l’existència dels seus habitants.

És per assolir aquesta finalitat que se segueix dreturerament una metodologia encertada i que s’efectua l’anàlisi minuciosa de tots els aspectes de la terra amb una ment lliure d’idees prefixades, condició bàsica per obtenir un resultat avinent. Aquesta disposició ha permès d’interrogar-se amb independència de criteri al moment d’apropar-se a l’anàlisi d’unes terres molt concretes, sense el bagatge d’anàlisis generals anteriors.

M’ha semblat que era necessari començar amb aquestes constatacions el comentari proemial a l’obra Les Garrigues. Estructura territorial, demogràfica i econòmica, perquè m’ha semblat apreciar-hi, tot just acabada la lectura, l’esforç d’independència que hi han fet els autors, Joan Tort i Gelasio Nogueira i els seus col·laboradors, durant tota la redacció de l’obra i m’ha semblat que hi traspua un dot remarcable d’observació, que consta ben explícit en les conclusions finals. I em sembla que cal remarcar-hi, també, la presència de la intencionalitat que tantes vegades s’ha reclamat a les obres geogràfiques: la voluntat de poder contribuir amb la seva aportació al planejament general del país, o sigui, concretament, a l’ordenament de totes les seves parts i activitats.

Hom es troba, certament, davant d’un treball que fa referència a una comarca catalana que sembla força oblidada, una part de la Catalunya del sud-oest, ignorada per tants. I això es veu ben clar a la bibliografia. Si be és relativament abundosa la relació de llibres que l’obra aporta, s’ha d’observar que més de les dues terceres parts dels títols mencionats són d’obres de caràcter general que proporcionen dades d’interès sobre les Garrigues, i s’hi inclouen diccionaris – no hi pot mancar el Madoz, sempre present –, geografies generals, anuaris diversos, estudis sectorials plens de referències de gran interès, estadístiques més o menys fiables, que la seva fiabilitat no depèn dels autors d’aquest llibre, guies, llibres de memòries, etc. Cal tenir present, també, que dels més de quaranta títols restants que tracten ja

* Jaume Font i Garolera ha participat en la redacció de “Medi físic i infraestructura viària”. Efectuat amb la col·laboració d’ Anna Borbonet i Macià, Jaume Busqué i Barceló, Carme Díez i Prió, Francisco Lao Morales, Daría Mañas Segura i Joan Penas i Albamonte.