Una segona sorpresa. El sector industrial és important, el més important dins de la desagregació sectorial del valor afegit brut (VAB) comarcal, com ja mostraren les Taules Input-Output de la comarca del Solsonès, elaborades l’any passat per encàrrec del Servei d’Acció Comarcal de la Direcció de Política Territorial de la Generalitat (amb el 35,38% del VAB, enfront del 29,44% dels serveis, el 27,63% de l’agrari i el 7,55% de la construcció). De passada, observem que el sector econòmic agrari – nova sorpresa – és el tercer en ordre de valor. Podríem seguir, però, per acabar, assenyalem tan sols que dins del sector serveis el turisme te ja una certa entitat.

Tot això, sens dubte, cal analitzar-ho i matisar-ho amb cura i dins dels contextos peculiars corresponents. Aquests «sectors econòmics» esmentats inclouen, en cada cas i en cada lloc, unes característiques i unes connexions singulars. Són aquestes exposicions i anàlisis les que trobareu en les pàgines que segueixen, en aquest mateix llibre que tinc l’honor de prologar. Voldria simplement assenyalar, per no ocupar-vos més temps, les especials qualitats d’uns capítols sobre temes ben diversos, que em semblen fonamentals per a entendre aspectes essencials del Solsonès i que es destaquen, em sembla, en diversos sentits, per llur elaboració i per la capacitat d’observació, anàlisi i definició que mostren: em refereixo a la població (capítol 3), al sector agrari (capítol 4) i a la indústria (capítol 6).

El diagnòstic de conjunt que la comarca mereix, segons els autors, té en compte evidentment les característiques, possibilitats i dèficits que ells mateixos han anat posant en clar. Per això, no és pas tan negatiu com podria esperar-se, d’acord amb visions

prèvies a aquest treball o fins amb certes dades actuals objectives, com pot ésser, per exemple, l’escàs potencial de la població. En la visió de síntesi podreu llegir taxativament: «En definitiva, el Solsonès es troba lluny de les comarques deprimides, necessitades d’un redreçament econòmic general.»

Cal subratllar, finalment, que hi apareixen també unes mostres de consells i possibles solucions. Després de l’anàlisi, diríem, venen els intents d’endegament. Sobretot en determinats capítols, un cop posats en clar els problemes, hom assenyala possibles rectificacions i estímuls, de cara al futur. Entre les perspectives, sembla que la regla d’or pot definir-se així exactament: «La comarca hauria de consolidar i ampliar la diversificació de la seva base econòmica;... en tot cas, caldria una certa reestructuració dels diferents sectors bàsics, per tal d’aprofitar més integrament els recursos comarcals.» Tot això, és clar, dins dels quadres i processos abans definits.

* * *

Unes paraules, finalment, pel que fa als autors. En Romà Pujadas arribà al Departament de Geografia de la Universitat de Barcelona essent ja llicenciat en Econòmiques. Des de llavors s’ha dedicat sempre a explicar matèries de Geografia econòmica o de Geografia regional, de tal manera que comporten una estreta relació entre tres variables essencials: territori, població i activitats productives. Constitueix, em sembla, un cas no pas gaire corrent d’una bona formació i d’una bona experiència personals en aquest entreteixit de fets naturals – vistos com a recursos, possibilitats i limitacions –, característiques socials i processos i resultats econòmics. Recordo