1857, moment de plenitud per al poblament comarca, amb la xifra global de 16.670 habitants, es baixà vertiginosament fins a 1900-1910, quan la població de la comarca restà reduïda a menys de 10.000 habitants. Tots els municipis experimentaren aquesta penosa corba de descens que representa una pèrdua conjunta de prop de 7.000 habitants, gairebé la meitat de la població.» En el capítol 3 del present llibre se’ns parla també de «la gran davallada demogràfica de la segona meitat del segle passat».

El quadre que ens presentava l’autor citat respecte a mitjan segle actual ens subratllava l’escassa població i l’atonia esmentades: «Una sola ciutat, mitjana com a nucli; una vila, petita, i quatre poblets, constitueixen els únics agrupaments...; la resta és ruralia dispersa.» A una ramaderia i una producció agrícola (cereals, patates) que s’anaven mantenint, quedaven contraposades altres activitats tradicionals estancades o definitivament desaparegudes. Quedaven, és cert, alguns recursos naturals, com els boscos, encara presents i que constituïen una mostra – a diferencia de les contrades més meridionals – del fet que les condicions naturals hi eren més favorables i que la pressió poblacional hi havia estat, venturosament, força menys considerable. Llavors començaven a apuntar així mateix uns estímuls, com el turisme o les residències secundaries, per exemple; però tan sols eren això, unes possibles revifalles.

Malgrat tot, ja ho hem dit, l’anàlisi poblacional i econòmica, en profunditat, quedava per fer. Els anys, a més, s’anaven escolant implacables, amb totes les seves noves circumstàncies, dificultats i

possibilitats; ara som a vint, vint-i-cinc o trenta anys d’aquelles presentacions i d’aquells diagnòstics. El Solsonès d’avui, enfront de nous avatars, interns i externs, és una comarca amb possibilitats de transformació?

Bé, el repte, ja ho veieu, queia amb claredat dins dels objectius de la present col·lecció. Els autors hi han sabut respondre ben satisfactòriament. Han mostrat un bon coneixement dels problemes actuals de la comarca i un sentit despert del futur immediat. Em sembla que el lector hi trobarà certament mostres, anàlisis i afirmacions ben noves; penso també que toparà amb algun fet inesperat o, almenys, poc esperat. En efecte, aquest llibre us farà entenedors nombrosos aspectes del Solsonès i us mostrarà caires i facetes que són un bon xic sorprenents. No us explicaré pas tot l’argument – això seria «xafar», abans d’hora, la història argumental dels benvolguts autors –, però us en donaré breument una mostra, simplement un tast. És obligació del prologuista posar en guàrdia el lector, no fos que badés un xic i passés, insensible, pel costat d’una obra original i ben feta.

Una primera sorpresa. La comarca ha mostrat, en els dos o tres darrers decennis – diguem des de l’any 1960, aproximadament –, «una diversificació creixent de la base econòmica; la indústria i el turisme s’han afegit a les activitats més tradicionals». Així, doncs, el present estudi, a diferència del que podríem esperar, constitueix l’anàlisi i d’un sector espacial que, en determinats aspectes, es va modificant: el Solsonès, diguem, una comarca que, fins a cert punt, es diversifica i es transforma.