fonamentals de l’anàlisi apareixen al voltant de la definició i característiques de l’estructura econòmica comarcal. El professor Ernest Lluch, economista, al·ludirà, precisament en el pròleg del primer llibre de la present col·lecció – dedicat a la comarca d’Osona –, a un historiador vivament interessat, entre els anys 1950-1960, per l’estudi dels aspectes econòmics, en Jaume Vicens Vives, i dirà que els autors del llibre s’adscriuen al comarcalisme i que són «economistes, com a professió». Apareixen llavors unes publicacions comarcals de força interès, amb el rigor que permetien les dades disponibles, enquadrades generalment, de prop o de lluny, dins de les pautes marcades, des de feia deu o quinze anys, per la línia nord-americana del grup d’economistes de la Regional Science, la «ciència regional». Des d’aquells moments, doncs, i em sembla que el fet és ben patent, la influència anglosaxona es fa preponderant.

En canvi, durant aquest període, la contribució pròpiament dels geògrafs és escassa. La línia universitària geogràfica ja hem vist que sols apareixia representada per uns pocs autors aïllats, en contrast amb el nombre important de llicenciats que van apareixent, des de la segona meitat del sisè decenni, a la Facultat d’Econòmiques. Per altra banda, quan comença a sorgir de la Facultat de Lletres un corrent d’especialistes en Geografia, deu anys després – la primera tesi doctoral fou presentada l’any 1968 i la primera promoció de geògrafs inicia els seus estudis l’any següent –, solien interessar uns altres treballs que els regionals o comarcals.

Des del punt de vista que analitzem aquests problemes, la present col·lecció mostra, evidentment, considerada en el seu conjunt, una notable originalitat. És cert que hi ha un predomini d’economistes, però en tot cas interessats, siguin quines siguin les raons, per problemes referents a uns espais i a unes àrees concrets. Han trepitjat el terreny, han analitzat explotacions agrícoles i empreses industrials, coneixen els nuclis de població, han conviscut, observat i parlat amb la pròpia comunitat. Són, jo diria, uns economistes «geografitzants».

Per altra banda, al seu costat, apareixen geògrafs. Pertanyen a aquestes promocions universitàries que sorgiren, en bon nombre i amb continuïtat, a partir del començament del vuitè decenni. Són geògrafs que presenten, en general, una certa inclinació temàtica cap a uns determinats problemes – poblacionals, agraris o urbans, posem per cas –, però alguns senten també un interès per l’anàlisi d’uns concrets sectors espacials. Són, si em permeteu dir-ho, uns geògrafs «comarcalistes» i «economitzants».

Queda ben clar que l’objecte d’estudi fonamental són els processos de producció econòmica i llur distribució i resultats en el si de la comarca. Els objectius resten també ben palesos: aconseguir «una autèntica potenciació de la comarca», contribuir a «les seves possibilitats de desenvolupament», queda escrit en la presentació de la col·lecció «Catalunya comarcal».