“Des divisions fondamentales du sol français” (10), un text que posteriorment serviria d’introducció pel IV volum del Cours de géographie à l'usage de l'enseignement secondaire, dedicat a França (1891). Més endavant, fins al 1917, va aprofundir-ho amb mitja dotzena d’articles, publicats a revistes no especialitzades i de difusió general.

La mort sobtada de Paul Vidal de La Blache, ocorreguda a Tamaris-sur-Mer, prop de Tolon, la Setmana Santa de 1918, va impedir la culminació del projecte definidor del seu cos de pensament geogràfic. Tanmateix, com he volgut remarcar en aquesta justificació, ens resten els textos publicats a Annales de Géographie per a tustar-li el cor, l’espinada i el nervi de cap a peus. És per això que, en la proximitat del centenari del seu traspàs, la Societat Catalana de Geografia s’honora en dedicar-li un volum dels llibres de geografia de la seva edició.

* * *

La prosa de Paul Vidal de La Blache, precisa i elegant alhora, no planteja entrebancs insalvables per a una versió catalana lligada. Sense ajustar-me a una literalitat estricta dels textos, he procurat, en canvi, guardar les paraules clau en la forma més propera a les originals franceses. En el vessant literari, doncs, no cal farcir el text amb les típiques “notes del traductor”. En el vessant dels continguts, i per no constituir una edició crítica, tampoc no fa al cas d’allargar el paginat amb ampliacions i concrecions. Tanmateix, m’ha semblat del tot indispensable afegir un índex antroponímic i toponímic general. Els noms de persones van seguits de

les dates de naixement i defunció, només a l’índex, sempre que han pogut ser obtingudes. Quan escau, els topònims han estat traslladats a l’exònim català corresponent, tant al text com a l’índex, en la forma establerta a l’Atles Universal (Barcelona: ICC-ECSA, 1999).

Les notes, situades a peu de plana de l’original, han estat traslladades al final de cada text. La citació de la bibliografia esmentada per Vidal és textual, sense cap actualització ni revisió, i només ha estat modificada la tipografia i puntuació amb l’objectiu d’uniformitzar, en el possible, la presentació del llibre actual. Els editors, en el sentit més tradicional de la paraula, s’han escarrassat per reproduir el més fidelment possible els mapes, gràfics i fotografies que acompanyaven els textos. N’hi ha els justos. Cal suposar que les limitacions tècniques i els costos imposats per les tecnologies de reproducció gràfica de les darreries del segle XIX i començament del XX, van impedir una major presència de material gràfic.

I abans de cloure aquesta presentació, vull agrair sincerament a la Junta de Govern de la Societat Catalana de Geografia la confiança que m’ha demostrat en fer seva la proposta d’edició de la traducció dels textos de Paul Vidal de La Blache a Annales de Geografia, i tirar-la endavant. Un agraïment extensiu a l’editorial Armand Colin de París, la qual ha autoritzat gentilment l’edició i la traducció. És un arranjament inèdit, no experimentat ni contrastat, el qual confiem que serà d’utilitat per a aprofundir en el coneixement de les arrels de la geografia contemporània d’arreu i, de retruc, de casa nostra. [Pau Alegre i Nadal, Universitat Autònoma de Barcelona]

Notes
10 Va aparèixer en dos lliuraments a Bulletin littéraire (Journal de l’Enseignement secondaire spécial, de l’Enseignement secondaire des Jeunes Filles, de l’Enseignement des langues vivantes, de l’Enseignement primaire supérieur), 2:1, p. 1-7; 2:2, p. 49-57. Aquest article, traduït al castellà, va ser inclòs en el recull de textos que acompanyava l’obra de Josefina Gómez Mendoza, Julio Muñoz i Nicolás Ortega: El pensamiento geográfico. Madrid: Alianza Ed., 1982, p. 243-249.