“Àfrica”, del Marroc a Madagascar, són testimoni del grau d’implicació de Vidal en l’empresa colonial francesa. No en són pas els únics exemples. La seva col·laboració amb L’Union coloniale française, una societat integrada per les principals empreses franceses amb interessos colonials, en forma de conferències, sobretot, va donar lloc a algunes altres publicacions. L’apartat “Amèrica” recull tres notes, les quals també reflecteixen la preocupació de l’autor per la presència de França al món. La temàtica americana hauria quedat arrodonida amb la inclusió del celebrat article “Une journée aux bords du lac Champlain”, escrit arran la celebració del tercer centenari de Samuel Champlain, a la qual Vidal va acudir com a membre de la delegació francesa, representant la Universitat de París. O bé “A travers l’Amérique du Nord”, impressions de viatge, en assistir al Congrés Internacional de Geografia de Washington (1904). Però Vidal va decidir publicar aquests textos a altres revistes (9).

Les ressenyes de les publicacions de “les tesis dels deixebles” -alguns més i altres menys-, omplen l’apartat corresponent en nombre de set. Era una forma prou efectiva per a la difusió dels assoliments científics de la seva escola geogràfica i no va estalviar recursos per a augmentar-la. Tres altres notes donen notícia, successivament, de l’estat d’elaboració del Mapa topogràfic de França a 1:50.000, tant desitjat per la millora en el coneixement del territori que suposava respecte l’antiga sèrie a 1:80.000; dels

avenços del projecte de Mapa internacional del Món a 1:1.000.000, rere la reunió del comitè adhoc (Londres, 1907), del qual Vidal formava part com un dels representants de França, i del perill de desaparició de l'Album de Statistique Graphique, l’atles temàtic de França d’aparició periòdica (1879-1899) creat i dirigit per l’enginyer i cartògraf Émile Cheysson, del qual alabava l’interès per als estudis geogràfics de tota mena. Els he aplegat sota l’epígraf de “Cartografia i diagramació”, eines d’anàlisi geogràfica per les quals Vidal va recomanar sempre la màxima atenció i aprofitament. Finalment, set obituaris en els quals expressa el sentiment de respecte, admiració i afecte per als mestres i per als col·legues que el van precedir en passar avall. Però també, del deixeble arrabassat per la mort impensada. Reviseu, en aquest topant, la nota necrològica dedicada a Paul Blanchet, un normalien que no passaria dels vint anys i escaig quan les febres se’l van endur d’aquest món, a Àfrica. La humanitat que traspua aquesta semblança ens deixa endevinar, de lluny, el trasbals que va patir Paul Vidal de La Blache en arribar-li la notícia de la mort del seu fill segat per un obús alemany el 1915.

Comptat i debatut, de totes les temàtiques geogràfiques investigades per Paul Vidal de La Blache a partir de 1891, només n’hi ha una que resti fora de les aportacions a Annales de Géographie. I no és pas de segon ordre: l’articulació regional de França. L’interès pel regionalisme li venia d’abans i tot de la fundació de la revista. Així, el 1889, publica

segueix...

Notes
9 Concretament, a Comptes-rendus, séances et travails de l’Académie des Sciences morales et politiques, N.S. 78 (1912) p. 504-14, el primer, i a Revue de Paris, 12 : 5 (1905) p. 513-32, el segon.