context, “té l’obligació de fondre els materials aparentment tan heterogenis” dels quals se serveix: “cal incorporar aquells estudis, bo i arranjats, a la geografia, d’aclimatar-los a la geografia”. Fidel a aquest manifest programàtic, Vidal enceta les seves col·laboracions de fons amb un article, al primer volum d’Annales, en el qual revisa la bibliografia francesa dels anys immediatament anteriors, la qual considera d’interès per a conformar una perspectiva renovada de la geografia (5). Se’n dedueix prou bé que volia convertir la publicació novella en el portaveu privilegiat del seu enfocament de la geografia. Després d’uns anys inicials de rodatge, en els quals va donar prioritat a les seccions de ressenyes i estats de la qüestió, els articles de fons van començar a rajar a doll, de 1895 en endavant. També cal no passar per alt el canvi de codirector d’Annales de Geographie, de Dubois a Lucien Gallois, un altre antic normalien, de fidelitat vidaliana de pedra picada. De tot això, què millor serà, sinó, traduir els textos que hi va publicar? En el llibre present, doncs, he aplegat i traduït tots els textos signats per Paul Vidal de La Blache publicats a Annales de Géographie -la seva revista-, en la presumpció, penso que no gens arriscada, de considerar-los com la presentació sistemàtica del seu pensament geogràfic. Fora d’aquesta obra, i una vegada ultimada -però no acabada- l’etapa pedagògica, amb la publicació del Cours i de l’Atlas, només resten els tres llibres citats a la capçalera d’aquesta justificació i un grapat d’articles escadussers publicats a altres revistes. En comentaré la seva significació més endavant.

Per a ordenar els textos, he recuperat els epígrafs de les dues grans seccions d’Annales de Géographie fins a la desaparició de Vidal: geografia general i geografia regional. També són adients per a donar títol al recull. Val a dir que, des d’una perspectiva actual, hom estaria temptat de posar “Geografia humana i regional”. Tanmateix, tot i proposar-hi el corpus fonamental de la geografia humana, Vidal no va canviar la denominació del paraigua més ampli de “geografia general” per a aixoplugar una part considerable dels seus escrits a Annales. En efecte, els articles que va signar a la secció de “geografia general”, des de 1895 fins a 1913, es poden considerar com la contribució canònica de l’autor per a la conformació de la geografia humana (6). Els trobareu agrupats cronològicament a la primera part del llibre.

Sense abandonar el context de la classificació dels articles de Vidal a Annales, pot sorprendre que els dedicats a les grans aglomeracions humanes, publicats a la nova secció de títol mixt “geografia general i regional” (1918), fossin, més endavant, reproduïts íntegrament als Principes de géographie humaine (7), tot seguit als dedicats a la distribució dels humans sobre el globus, publicats l’any abans a la secció tradicional de “geografia general” d’Annales. Aquests anants i vinents finals, d’una secció a altra, sospito que van ser pura tàctica editorial en el marc d’una estratègia ben travada per a remarcar, al capdavall, la unitat en la diversitat dels estudis de geografia sostinguda pel nostre autor. Així doncs,

segueix...

Notes
5 Article el qual, i de manera sorprenent, no és considerat significatiu per S.J.K. Baker (1988): “Paul Vidal de la Blache, 1845-1917 [sic!]” a Freeman, T.W.: Geographers. Biobibliographical Studies. Vol 12. Londres – Nova York: Mansell, p. 189-201.
6 Ho va advertir, fa anys, Vincent Berdoulay (1981): La formation de l’école française de géographie. París: Comité des Travaux Historiques et Scientifiques, p. 39 [2a ed.: 1995].
7 Són els capítols de l’I al V, p. 19 a 96. La resta de capítols de Principes de géographie humaine (1922), de la p. 97 a 298, són un arranjament dels esborranys d’articles que Vidal tenia previst publicar a Annales de Géographie com avanç de l’obra, o bé, el més sovint, una redacció de cap i de nou d’Emmanuel de Martonne a partir de les fitxes i les referències que l’autor li va llegar.