Fins a dates recents, la geografia espanyola, influïda per la francesa, ha concedit ben poca atenció als problemes epistemològics. A les revistes espanyoles de major difusió els articles de contingut conceptual i epistemològic són relativament escassos i, molt sovint, més aviat orientats vers la història de la nostra disciplina que no pas a la reflexió en profunditat sobre els seus propis principis, la qual cosa es pot observar en un treball recent del professor Joaquín Bosque. Tanmateix, no ha mancat pas enderiament per la temàtica i en aquesta mateixa revista en són bona prova alguns treballs del professor Manuel de Terán a qui precisament va dedicat el llibre que ressenyem com a reconeixement del seu magisteri. És així, perquè, en efecte, els autors, professors de les universitats Autònoma i Complutense de Madrid, són deixebles seus.

Durant els anys setanta, amb la difusió definitiva a Espanya de les noves tendències geogràfiques i de l’obertura a la bibliografia anglosaxona, reviscolà l’interès per a la reflexió epistemològica, els fruits de la qual han tocat sostre a la dècada dels vuitanta amb la publicació de treballs excel·lents sobre la temàtica, encapçalats pel del professor Horacio Capel, estalonats pel que ara comentem i, en data més acostada, pel titulat Introducción al estudio teórico de la geografía, escrit pel professor Joan Vilà-Valentí. Fins i tot el tema ha saltat a

col·leccions de divulgació i introducció als estudis geogràfics, com és el cas del llibre de Capel i Urteaga, Las nuevas geografías, o el de José Estébanez, Tendencias y problemática actual de la geografía. I és al caure una selecció comentada de textos geogràfics a càrrec de Bosque Maurel. A tot això encara caldria afegir alguns articles de revistes, així com les comunicacions espanyoles presentades als darrers col·loquis espanyols i ibèrics, on hi ha hagut una ponència dedicada a la temàtica.

En aquest context, el llibre que comentem té uns objectius molt precisos: “proporcionar una interpretación –respetuosa con los propios escritos de los autores considerados— de las grandes etapas de la configuración del pensamiento geográfico, enmarcándolos en el conjunto general de las perspectivas intelectuales y científicas de cada momento, y señalando asimismo las dificultades y las limitaciones de los diferentes proyectos del conocimiento geográfico”. Sense anar més lluny, l’acompliment d’aquest objectiu justificaria el llibre, però, a més a més, els autors han procurat “dar a conocer, en versiones fidedignas, algunos de los textos fundamentales de la historia del pensamiento geográfico, desde sus formulaciones universalistas decimonónicas hasta sus actuales y diferenciadas tendencias”.