suposar una desarticulació de tot allò que ha estat denominat com a projecte cognoscitiu geogràfic, de manera que la geografia clàssica va intentar defensar “la propia identidad de un conocimiento geográfico que se encuentra ahora amenazado por la dinámica desencadenada por la crisis de la razón positivista y evolucionista que había posibilitado anteriormente su coherente articulación”. Aquesta enfilada entre el pensament vuitcentista i la geografia clàssica és, a parer meu, una de les aportacions més interessants i suggeridores d’aquest llibre, molt ben documentat i que, d’altra banda, no oblida emmarcar la geografia clàssica en el context més ampli de les coordenades cognoscitives generals del seu temps.

En el context de la geografia clàssica s’examinen les diverses escoles fins a cloure el capítol amb un balanç dels problemes i les dificultats dels seu projecte cognoscitiu, molt suggeridor, malgrat que algunes de les seves afirmacions puguin ser discutides.

El tercer capítol és dedicat a les tendències actuals, amb un abast tan ampli com per encabir-hi les analítiques i sistèmiques al

costat de les radicals. Com remarquen els autors, en el panorama variat i complex de la geografia actual coexisteixen plantejaments que perllonguen els clàssics, “con mejor o peor fortuna”, amb altres que “además de criticar de diversos modos esos horizontes clásicos, proponen nuevas coordenadas para delimitar el campo del conocimiento geográfico”, bo i mantenint entre tan variades tendències “frecuentes enfrentamientos críticos y también algunos puntos de contacto y de convergencia”. El neguit per assenyalar aquests darrers és present no només en aquesta obra, sinó en altres de recents, com, posem per cas, en la de Johnston, malgrat que les actituds davant la peremptorietat o no d’harmonitzar-los són molt diverses. Les anàlisis dels plantejaments sistèmics i radicals és altra volta molt ben documentat i els autors han efectuat un gran esforç de classificació i sistematització. Tot amb tot, sorprèn que redueixin les perspectives fenomenològiques a l’anàlisi geogràfica de la percepció, i que oblidin que, amb els existencialistes i idealistes, han fet possible l’enfocament que s’ha convingut anomenar humanístic, la producció científica del qual és prou considerable i que crec que hauria d’haver estat objecte d’atenció crítica per part dels autors.