En aquesta primera part el llibre assoleix satisfactòriament els objectius proposats, la qual cosa es reitera, amb major entitat encara, en l’acurada selecció de textos de la segona part. És una selecció en la qual els autors han procurat retenir el propi significat epistemològic del text, com la de la seva influència o la de la seva autoria. És a dir, la pretensió ha estat més que no pas descobrir textos, reunir “los más significativos de las perspectivas dominantes en la historia del pensamiento geográfico”, en triar acuradament l’edició original i efectuar-ne una traducció correcta. D’altra banda, han estat exclosos autors de relleu però dels quals ja es disposava d’obres traduïdes al castellà. Evidentment, com passa a qualsevol antologia, es podran observar omissions, però creiem que la selecció és coherent amb el discurs científic dels autors, i en constituir una crossa essencial del llibre en fa una obra de consulta indispensable per a un estudi en profunditat de l’evolució del pensament geogràfic contemporani. [Aurora Garcia Ballesteros; ressenya publicada a Estudios Geográficos, 175 (1984), p. 257-261; versió catalana de P. Alegre (2010)]

Addenda. El textos de l’antologia [p. 155-530] són dels autors següents:

El pensament geogràfic vuitcentista: W. M. Davis, A. von Humboldt, P. Kropotkin, H. J. Mackinder, A. Penck, E. Reclus, F. Ratzel i K. Ritter.

El pensament geogràfic clàssic: H. H. Barrows, H. Baulig, H. Bobek, J. Brunhes, K. Bryan, A. Cholley, A. Demangeon, D. Faucher, R. Hartshorne, A. Hettner, E. Juillard, L. King, E. de Martonne, S. Passarge, C. O. Sauer, J. Schmithusen, M. Sorre, C. Troll i P. Vidal de La Blache.

Tendències actuals del pensament geogràfic: J. Anderson, G. Bertrand, R. Brunet, W. Bunge, I. Burton, W. Christaller, A. Dauphiné, P. Dumolard, P. Gould, D. Harvey, R. de Koninck, J. B. Racine i J. Tricart.