Activitats del curs   ·   Trajectòria històrica   ·   Directori   ·   Publicacions   ·  Miscel·lània   :   Índex
Els Llibres  dels Socis  i de les Sòcies
Notes   ·   Editors  ·   Any  ·   Autoria  ·   Títols  ·   Aparador
 
Josefina Gómez Mendoza; Julio Muñoz Jiménez; Nicolás Ortega Cantero: El pensamiento geográfico. Estudio interpretativo y antología de textos (de Humboldt a las tendencias radicales). Madrid: Alianza Editorial (Alianza Universidad Textos, 45), 1982; 530 p. ISBN 84-206-8045-1.   Ressenya d’A. García Ballesteros (1984) : 
pàg.    1  ·  2  ·  3  ·  4 
 

En efecte, a la primera part, el llibre constitueix un bon estudi interpretatiu de l’evolució del pensament geogràfic contemporani recolzat tothora sobre una bibliografia molt àmplia i en la pròpia lectura dels autors més importants de cada tendència geogràfica. La geografia física ha rebut un tractament important a tots els capítols de la mà d’un dels autors, Muñoz Jiménez, qui té publicat un treball conceptual prou interessant sobre el tema: “El lugar de la Geografía Física”. L’amplitud relativa esmerçada sobre aquest topant és justificada pel desig de “permitir, por un lado, una primera lectura, coherente y secuencial, de la historia de los planteamientos dominantes y de los debates internos en el dominio cognoscitivo de la geografía física, los continuos esfuerzos --y las continuas dificultades— para conseguir un saber geográfico unitario e integrado”. Atesa la migradesa de reflexions sobre aquesta branca de la geografia en els treballs conceptuals, considerem prou encertada l’opció presa pels autors d’aprofundir-hi, perquè com en el mateix llibre es demostra, i altres treballs publicats de fa poc a GeoCrítica refermen, en el domini de la geografia física s’han escomès bregues epistemològiques importants i de gran repercussió a la nostra disciplina.

 

Formalment, la primera part del llibre s’estructura en tres grans apartats: el pensament geogràfic vuitcentista, el pensament geogràfic clàssic i les tendències actuals del pensament geogràfic. En el primer, rere l’anàlisi de les claus definitòries del projecte científic vuitcentista, els autors plantegen les dificultats ensopegades de cara a la constitució de la geografia humana com a ciència positiva mitjançant un acurat estudi del pensament de Humboldt i Ritter en relació amb el context científic en el qual van desenvolupar la seva obra. Més endavant, i a la llum de les modificacions que va suposar en el coneixement geogràfic l’evolucionisme darwinià, s’examina la geografia física i, en un altre apartat, les formulacions de Reclus i Kropotkin.

A l’epígraf esmerçat al pensament geogràfic clàssic, hom parteix de considerar-lo com “el resultado –no siempre satisfactorio–, la respuesta –no siempre consistente– a la ruptura del proyecto cognoscitivo de la cientificidad geográfica decimonónica”, el qual, i a parer dels autors, tenia una coherència pregona i va aconseguir resultats conceptuals i metodològics de gran volada. Per això mateix, la crisi de la raó positivista va

 

segueix...

 
  l'àmbit de trobada  ·  er encastre  ·  el lugar para el encuentro  ·  gailenen bilgunea  ·  o lugar de encontro  ·  le lieu de rencontre  ·  the gathering space
 
  Pàgina publicada el
30 de desembre de 2010
 
pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxx
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi.
Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud d’ingrés.
    Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona
scg@iec.cat