Tractarem tot seguit, i altra volta en aquests primers anys de la dècada dels vuitanta, una nova incursió —prou destacada— en el domini de la teoria de la ciència geogràfica, tan poc sovintejada només fa uns anys. M’hi he referit en alguna ocasió anterior. I com aleshores, vull expressar la meva satisfacció per aquesta reiteració en un tema essencial per al desenvolupament de la nostra disciplina i per l’alta qualitat d’aquesta aportació i de les precedents, per bé que no cal dubtar gens que les diferències d’origen, plantejaments i objectius són —i han estat— considerables.

La Introducción al estudio teórico de la geografía del catedràtic de la Universitat central de Barcelona i vicepresident de la Unió Geogràfica Internacional, Joan Vilà-Valentí, és el primer lliurament d’una obra més extensa, amb un altre volum similar al que ara comentem, del qual l’autor dóna referència detallada a la seva introducció, fins i tot amb l’afegit del sumari. Així doncs, s’ofereix una visió sencera de les pretensions finals de l’autor que per ser limitada necessàriament a generalitats, no ens en permet efectuar una valoració última i definitiva. Aquest primer volum se subtitula Objetivos, contenidos y enfoques, mentre que el segon, pendent encara de publicació —i que cal lamentar—, serà referit a Problemas y métodos de la Geografía actual. El plantejament és, sens

dubte, molt intel·ligent i, de primer antuvi, exclou la possibilitat d’interferències entre les parts, així com de les, tot sovint, inevitables reiteracions en què pot anar a parar un plantejament global i íntegre de la teoria present, passada i futura de la geografia, ultra de les seves possibles carències. Davant d’un sol primer volum no és fàcil escatir si les carències o les omissions que, en l’opinió del lector puguin existir en el primer lliurament, no ho són atès que el seu lloc es troba en una altra banda de l’obra, la que encara no ha aparegut.

El llibre va dirigit —així ho afirma l’autor de manera expressa— “a los estudiantes que realizan sus estudios de Geografía en las aulas universitarias”. I, pels mots que segueixen, als qui, en concret, inicien els seus estudis universitaris “con el bagaje escaso de conocimientos geográficos y... con unas orientaciones deficitarias e incluso claramente erróneas acerca de lo que nuestra disciplina ha sido y en particular de lo que es y representa la Geografía contemporánea”. Només d’aquesta manera s’expliquen —amb absoluta lògica acadèmica— determinades limitacions existents en l’abast i en la profunditat de l’anàlisi que, en aquest volum primer en concret, s’efectuen sobre la teoria geogràfica. En definitiva, ens trobem davant d’una primera iniciació al tema que, lògicament, exclou nombrosos aspectes i