En aquest primer volum, allò fonamental són els “objectius, continguts i enfocaments” de la geografia. Amb aquesta finalitat recorre a un procés essencialment historicista el qual, tot sigui dit, és el més habitual en els estudis tant nacionals com forasters endegats fins a la data. Un procés que rau en allò que Vilà anomena “la formación y el desarrollo de la geografía contemporánea”, el qual ocupa dues terceres parts del volum, en referència a un període de temps ben concret: des de finals del segle XVIII fins avui dia. En aquest procés històric es va a parar, en especial, en fets concrets, com poden ser la institucionalització i el context socioeconòmic que a cada època són prou significats com per a influir en el contingut geogràfic, com en la ja vella i sempre present pluralitat de pensament i temàtiques, sense oblidar de tot allò que, en la literatura geogràfica actual, s’ha convertit en una periodització generalitzada: a finals del segle passat la geografia regional d’origen francès com a fita senyera, i cap a mitjans del segle actual la victòria de la geografia teòrica d’arrel anglosaxona.

Deixant de banda el tractament i les nombroses idees suggerides ací i allà a tota l’obra, les quals constitueixen un trumfo

personal important i meritori, no caldria dir que la brevetat i l’extensió limitada del volum no facilita un desenvolupament absolutament original i, àdhuc, el fa poc factible. I tanmateix, és clar, tampoc no l’exclouen. Sobretot, això passa a la primera part, on es tracten els “contenidos y objetivos de la geografía”, de la qual cal remarcar la preocupació de l’autor per les diferències, sovint subtils, entre “geografías” i “Geografía” i entre “geografías acientíficas” i “geografía científica”, així com els seu dualisme conceptual sobre la “historia de la Geografía” i la seva concepció problemàtica de la “teoría de la Geografía”. Tanmateix, ben sovint, ens podem lamentar que els suggeriments no vagin més enllà d’aquest terreny i que, per això mateix, ens moguem en una certa superficialitat, la qual ens desvetlla l’enyorament d’un aprofundiment adient al tema que s’està tractant.

En definitiva, una obra excel·lent, rica en possibilitats i instrument pedagògic magnífic, que cal afegir a l’aparador, a hores d’ara ja prou important, dels treballs publicats a Espanya sobre la discussió teòrica de la geografia. [Joaquín Bosque Maurel; ressenya publicada a Estudios Geográficos, 187 (1987), p. 307-310; versió catalana de P. Alegre]