limita moltes consideracions que, més endavant, el lector haurà de cercar i ampliar en moltes altres lectures sobre aitals qüestions. En aquest sentit, Vilà-Valentí, a cadascun dels capítols del seu llibre, afegeix al text pelat, unes lectures de textos d’autors aliens de gran anomenada, sobretot espanyols, a més a més d’altres treballs del mateix autor, els quals faciliten l’eixamplament de l’horitzó mateix del llibre. I, costat per costat, una excel·lent, selecta i ordenada bibliografia que, sense excloure ningú d’importància, nacional o estranger, i sense oblidar cadascun dels aspectes i línies per considerar, facilita i encamina sense penyores oneroses l’aprofundiment i l’ampliació imprescindibles en el domini complex de la teoria geogràfica.

Així, el llibre de Vilà-Valentí és, a més a més d’una introducció al tema molt útil, un instrument de treball valuós que no només podrà servir als que hi cerquin les beceroles de la teoria geogràfica, sinó que també serà —ja ho és— una eina avinent per als qui, amb agafadors conceptuals i metodològics superiors i més profunds, els professors posem per cas, necessitem una arma per a utilitzar i recomanar quotidianament i contínua. Tot plegat amb l’avantatge afegit que la seva actualització per part dels usuaris

serà planera, atès que l’autor ha arribat fins a l’últim moment en el temps que l’obligava la data de publicació de la seva obra, i amb l’escreix de no haver exclòs res de significatiu i important, malgrat que la selecció era necessàriament obligada per raó de la limitació d’espai.

En aquesta tessitura, i sense oblidar les circumstàncies, el text, un manual universitari de cap a peus dels que, en aquest cas, hi ha ben pocs —o cap— exemples, ha seguit un camí expositiu determinat. Abans de res, ha pretès cobrir a bastament i sense exclusions el camp amplíssim de la teoria, el qual, i en principi, serà desenvolupat en el segon volum, i de la història dels fets i del pensament geogràfic, la qual cosa constitueix la base del primer i ja publicat. Tanmateix, davant de l’enormitat de l’horitzó per a abastar, dóna senyals de cautela en l’exposició per a suggerir molt més que no pas desenvolupar els temes en la seva integritat i en tota la seva profunditat. Un estil àgil i de comprensió fàcil, amb nombroses referències integrades en el text, així com afegides al final com a lectures, a més a més de la bibliografia, faciliten tant la comprensió com el seguiment i l’ampliació de cadascuna de les temàtiques suggerides.