Finalment voldria referir-me al text inèdit (capítol quart) que tracta de les mesogeografies (per cert que és tot un luxe que tinguem en castellà un text inèdit de Soja, i això és gràcies al savoir faire dels editors). Soja defensa aquí la força generativa i creativa de les aglomeracions urbanes, és a dir les ciutats són l’origen del desenvolupament econòmic perquè la densitat i la concentració porten a incentivar i a innovar. D’aquí passa a la idea de la “causalitat urbana” (derivada de Jane Jacobs) i ens introdueix al concepte de capital espacial (i no sols de capital humà o capital social). Aquests plantejaments el porten a un nou mètode de recerca geogràfica, segons ell, centrada en el que anomena “mesogeografies,” o (i el cito textualment) “estudis que pretenen unir l’enfocament macro i el micro, el local i el global… i que van més enllà del geography matters (de Massey), ja que col·loca el poder explicatiu de la causalitat espacial urbana en primer pla i no solament com un afegit” (p.238). Aquest escala d’anàlisi el porta a parlar de les perspectives del Nou Regionalisme i les possibilitats d’acció política a aquesta escala. Aquestes idees, curiosament, m’han recordat molt les idees de principis dels 70 del grup francès Remica (Recherche Midi Catalogne), coordinat per Bernard Kayser (geògraf d’esquerres de la universitat de Toulouse) i

en el qual va participar l’Enric Lluch (Universitat Autònoma de Barcelona) i Horacio Capel (Universitat de Barcelona).

En definitiva, crec que la geografia catalana està d’enhorabona (i també l’espanyola), perquè som davant d’un llibre molt pensat i ben realitzat. En primer lloc, estem d’enhorabona l’estudiantat i el professorat de temes urbans o de teoria de la geografia, perquè tenim uns textos per als nostres “dossiers de curs,” escrits per un “primera espasa”. En segon lloc perquè aquest llibre ens invita a pensar en la geografia i en l’espai de forma veritablement crítica, un exercici molt necessari en una disciplina en la qual el component tècnic s’ha anat fent hegemònic en les darreres dècades. I finalment estic segura que el llibre no només serà d’interès per a la geografia, sinó també per a altres científics socials (i això s’ha de subratllar), i per tant pot ajudar a que aquí a casa nostra la geografia o el pensament crític espacial estigui al centre del debat en el nou gir espacial de les Ciències Socials.

Felicito, doncs, efusivament els editors i espero que els pròxims volums de la col·lecció “Espacios Críticos” siguin de la mateixa qualitat i surtin ben aviat. [Maria Dolors Garcia Ramon]