geografia als planificadors urbans, i això el va ajudar a expandir-se cap a nous horitzons teòrics i a promoure noves formes de pensament geogràfic. És cert, però, que aquesta reflexió no sempre va ser entesa per la comunitat de geògrafs, fet que el va portar a sentir-se sovint com “un exiliat de la geografia” (però, curiosament vull recordar que un geògraf molt respectat per l’establishment, Carl O. Sauer, ja havia dit al 1956 com a president de l’Association of American Geographers, que la producció de idees realment creatives sovint es donava a les fronteres entre disciplines).

Cal esmentar que a mitjans dels anys 70 Soja va tenir la sort de tenir com a doctorands a dos grecs que van jugar un paper crucial en la seva trajectòria metodològica. En efecte, Dina Vaiou i Costis Hadmichalis li van donar a conèixer l’obra de Lefebvre, molt desconeguda llavors als EUA (no estava traduïda a l’anglès). La integració del pensament de Lefebvre en la seva reflexió teòrica va marcar i molt la seva manera d’entendre la geografia radical i marxista, ben diferent de la dels altres geògrafs americans contemporanis. És simptomàtic que al 1979 Soja conjuntament amb Costis Hadjimichalis publica un article a Antipode, que es va fer molt famós ja en aquell moment i que es titulava “Between Geographical Materialism

and Spatial Fetishism.” En aquest article ja apareix de forma clarivident l’esquema bàsic de les seves contribucions teòriques que els editors del llibre analitzen brillantment al capítol cinquè.

Reflexionen de forma molt estructurada sobre el pensament de Soja al fil dels seus tres llibres més importants. A més s’han llegit totes les més de 50 ressenyes que s’han publicat d’aquests llibres, encara que al seu text només es refereixen a 21 d’elles (9 sobre el primer llibre, Postmodern Geographies, 8 sobre el segon, Thirdspace, i 2 sobre Postmetropolis). Cal assenyalar que els editors no fan mai cap crítica directa de l’obra de Soja, però sí que al comentari de les ressenyes reflecteixen moltes de les crítiques que s’han fet sobre la seva obra.

En el pensament de Soja l’espai té un paper absolutament central, és per això que l’han criticat com a “fetitxisme espacial.” Considera que el marxisme ha privilegiat la variable temps, que la considera com a dialèctica, en moviment…i en canvi la variable espai la tracta com quelcom fix i immòbil. Soja defensa el “gir espacial” que moltes ciències socials han experimentat en les últimes dècades. Per exemple, celebra en gran manera que alguns autors han començat a interpretar l’espai i l’espacialitat de la vida humana amb la