mateixa perspectiva crítica i poder interpretatiu que tradicionalment se li donava, per una banda, al temps i per altra a la història i a les relacions socials. Per tant, s’ha de reivindicar la inserció d’una perspectiva espacial crítica en la teoria social contemporània, proposant una dialèctica socioespacial en la qual l’espai se situa en primer lloc i després allò que és polític i social, ben bé al revés del mode de procedir de Harvey, com el mateix Soja ens diu. En definitiva el missatge teòric de Soja és que la societat és intrínsicament espacial i espacialitzada de la mateixa manera que l’espai és intrínsicament social i socialitzat. Aquest “gir espacial” fa que la geografia passi a ser una disciplina central en les ciències socials d’avui en dia.

Ja he dit que Soja publica tres llibres importants i la Núria i l’Abel ens ho expliquen molt bé al capítol cinquè. El primer va ser publicat al 1991 i es titulava Postmodern Geographies. En ell defensa aquesta inserció de l’espai a la teoria espacial i reivindica la contribució de Lefebvre a la teoria espacial. És un llibre que s’ha considerat polèmic i que va rebre crítiques, en particular pel seu insuficient tractament de la diferència, sobretot per part de la geografia feminista i també de la teoria postcolonial. El segon llibre, Thirdspace, apareix al 1996 i en ell

reelabora la trialèctica de l’espai de Lefebvre (espai percebut, concebut i viscut) com a primer espai (integrat pel món real i material), un segon espai (el del món imaginat de les representacions de l’espacialitat) i el tercer espai. Aquest es converteix en l’espai privilegiat d’anàlisi i, englobant els dos anteriors, arriba a configurar-se com a completament nou. En aquest segon llibre sí que hi són presents el feminisme i el postcolonialisme, i els fa servir per reforçar la seva argumentació sobre la centralitat de l’espai en l’anàlisi de la societat. El tercer llibre, Postmetropolis, es publica al 2000 i s’ha traduït molt recentment al castellà. Insisteix en les idees bàsiques que ja apareixien als altres llibres i dedica la part central a un estudi de Los Ángeles; aquesta part és la més celebrada i coneguda del llibre, ja que Soja a Los Ángeles trepitja fort (i no només en aquesta obra, sinó en la majoria, ja que sempre s’hi refereix, d’una manera o altra).

I finalment al 2010 ha publicat un altre llibre, per ara poc conegut, Seeking Spatial Justice, on defensa el concepte de justícia espacial enlloc del més conegut de justícia social que va introduir Harvey al 1972. Com aportació original Soja parla altre cop de Los Ángeles, però insistint en el paper de la redistribució de recursos i serveis i en el paper dels