Conclusions

Els tres editors acaben el seu llibre amb unes planes amb les corresponents conclusions. En bona part ja han aparegut com a resum o conclusió d'algun article anterior, però potser fora bo donar veu al llibre, recalcant-ne algun concepte:

"La diferenciació entre els viatges per motius científics, comercials o turístics perd significació. Si, d'una banda, els relats de Nicolau Rubió i Tudurí, Eduard Toda o Aurora Bertrana ens parlen d'una burgesia cosmopolita, políglota i preocupada per la societat catalana de l'època, de l'altra, totes les narratives contribueixen a crear i a divulgar una sèrie d'imaginaris geogràfics, un conjunt de representacions sobre els altres llocs i les altres societats que van impulsar l'activitat colonial. En les narratives de totes (...) es poden observar els mateixos estereotips que reprodueixen els continguts dels discursos orientalistes (...). Ni els membres d'associacions excursionistes que visitaven aquests territoris d'ultramar amb

finalitats purament turístiques deixaven de referir-se al 'caràcter modernitzador' que comportava l'expansió colonial".

I, sobre la pregunta principal que es fa el llibre: "(...) els viatgers catalans comparteixen amb les altres elits europees el desig de participar en l'expansió colonial i d'influenciar-la. (...) En tot cas, el cert és que les narratives d'aquesta mirada catalana destaquen la ineficàcia del colonialisme espanyol enfront del britànic i el francès."

Una mirada catalana a l'Àfrica és un llibre sòlid, que amb les seves gairebé quatre-centes planes, abasta totes les possibles branques del tema analitzat. Aporta, a més, informacions sobre la relació dels catalans amb l'Àfrica molt documentades i curioses, cosa que fa que, amb les seves escollides i meravelloses fotografies, sigui molt recomanable per a tothom que se senti atret pel tema. [Juan Manuel Garcia Ferrer]