Un apartat especial del seu capítol, molt remarcable, i que mereixeria la seva extensió detallada en una obra específica, és la que té com a objecte el repàs de Guies turístiques, màrqueting i ‘affiches'. Primer les guies: partint de la "bíblia" del moment, de l'autèntica fomentadora del fenomen, la Baedecker, s'arriba fins a la Michelin, vigent avui en dia. És curiós que un escriptor de cert èxit actual, com Mauricio Wiesenthal -és veritat que molt interessat per l'època romàntica -, confessi viatjar encara avui amb un exemplar de la Baedecker del segle XIX, per veure què troba encara de tot aquell món. Riudor fa després una petita excursió per escriptors com Jules Verne, Joseph Conrad o Pierre Loti, així com per les òperes d'ambient exòtic, com l'Aïda de Verdi o el Turandot de Puccini, qualificant-los d'autèntics incitadors al viatge en recerca de les experiències de l'Àfrica i de l'Orient. Després, un punt molt important en el apartat, i potser el que mereixeria més extensió i detalls, perquè el tast, molt gaudit, demana més, per molt que la matèria seria inacabable, és el de la publicitat gràfica. La fotografia del llibre que ressenyem no deixa d'estar molt influïda per aquests reclams que, amb ben pocs elements –l'esbós d'unes piràmides, potser una palmera, un avió bimotor de l'època, un "explorador" o "exploradors" amb el seu "uniforme" de treball, etc.- portaven a tot un mon d'exotisme. Al final del seu text, Lluís Riudor fa aparèixer la càmera fotogràfica lleugera, que permetrà l'acta notarial de fer-se el retrat davant els monuments simbòlics, com expressió gràfica del jo he estat aquí! per mostrar-la als coneguts i, sobretot, a un mateix. D'ací a l'estereotip del turisme actual, en què tots aquests elements accessoris formen en realitat l'objectiu final del viatge, hi ha només un petit recorregut...

Viatgers i viatgeres

La tercera part del llibre es dedica a tres dels viatgers catalans més significatius. Lluís Riudor escriu sobre Eduard Toda, Antoni Luna ("professor d'anàlisi geogràfica regional al Departament d'Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona", que "ha treballat en temes de geografia cultural i de geografia humana (...) i participat en diferents projectes internacionals de recerca") i Joan Nogué sobre Nicolau Maria Rubió i Tudurí, i M.D. Garcia Ramon sobre Aurora Bertrana.

Eduard Toda (1855–1941) és, sens dubte, una persona de les més mereixedores d'una completa biografia, que faci reconeixement de les múltiples activitats a què es va dedicar durant la seva vida. Lluís Riudor, en menciona l'etapa com a condeixeble d'Antoni Gaudí a l'Institut de Segon Ensenyament de Reus, els estudis a Madrid, la participació dins el món diplomàtic, al grup de La Renaixença i la dedicació a la salvació del patrimoni històric (Escornalbou, Poblet) i cultiu de les biblioteques, i se centra principalment en la seva activitat com a viatger, fonamentada en la tasca com a diplomàtic. És, com diu Lluís Riudor al primer paràgraf, "encara ... força desconegut per una gran part de la nostra societat", i aquest Eduard Toda, viatger, egiptòleg i protector del patrimoni històric ajuda a combatre aquesta trista situació.

Nicolau Maria Rubió i Tudurí: safaris, ral·lis i jardins, titulen, Antoni Luna i Joan Nogué, el seu text, tot donant una àmplia panoràmica de les activitats d'aquest home que molts només coneixíem com a artífex de bona part dels jardins de Barcelona. Els